Gènere, llar i immigració internacional a Catalunya

Resum

El volum i les característiques sociodemogràfiques dels fluxos migratoris internacionals arribats a Catalunya, així com els de la població de nacionalitat estrangera empadronada i les seves formes d'assentament, resulten incomprensibles sense considerar la relació de gènere, entre les persones immigrades i les no immigrades. D'una banda, i des de Catalunya, cal considerar la millora en el nivell d'instrucció de les generacions més joves i la incorporació creixent d'aquestes al mercat laboral, que ha revolucionat les condicions de reproducció, tant biològica com domèstica, a la llar. En aquest últim cas, s'ha produït un procés d'externalització del treball domèstic de la llar i s'ha creat una àmplia demanda de mà d'obra coberta majoritàriament per dones estrangeres. De l'altra, i entre els estrangers, per a algunes nacionalitats han estat precisament les dones les que s'han configurat com a capdavanteres en els fluxos migratoris i han estat decisives en un primer moment d'inserció. Així, es poden discriminar els processos migratoris pel protagonisme que tenen els homes o les dones, de la qual cosa resulten uns forts desequilibris de sexe en la seva composició. Aquests mateixos desequilibris tenen també un impacte determinant en el paper que desenvolupen uns o altres dins de la llar. En la composició de les llars on viuen estrangers, que el 2007 ja representaven una de cada sis llars a Catalunya, les diferències de gènere i els desequilibris dels efectius delimiten tant el tipus de llar on es troben residint com les relacions de parentiu observades dins de cada llar. Si a la resta de llars és el cicle de vida familiar el que explica el tipus de llar on es troben en un moment o altre, o les relacions que dins d'aquesta es produeixen, entre els estrangers apareix la forta pertorbació del fenomen migratori, especialment en els estadis inicials d'aquest.