La Decadència del multiculturalisme

Resum

El debat sobre el multiculturalisme es generà a finals dels anys seixanta i, des d'aleshores, ha evolucionat considerablement. Va néixer de dues fonts principals, una de concreta i política i una altra de més teòrica i filosòfica. Actualment ens obliga a repensar de bell nou les concepcions relatives a la modernitat i a l'herència dels il·lustrats. El multiculturalisme és una resposta institucional a l'existència, en el si d'un mateix Estat-nació, de diverses identitats culturals particulars que esperen ser reconegudes públicament. Ha estat criticat des de dos fronts oposats: se li retreu que rebutgi els valors universals i que mini l'herència relacionada amb el predomini d'una cultura. Com a resposta, el «multiculturalisme ben temperat» representa un esforç perquè les diverses identitats culturals siguin reconegudes i respectades i que, alhora, aquestes respectin els valors universals. Tot i el desafiament que suposa l'augment de les identitats culturals, el multiculturalisme resta associat, en darrer terme, a concepcions polítiques antiquades i presenta límits importants. L'espai de les identitats culturals sovint és «global » i les peticions de reconeixement que han de formular no es poden satisfer amb respostes des de l'Estat-nació. Aleshores, el multiculturalisme esdevé insuficient i inadaptat, ja que els reptes als quals vol donar resposta desborden el marc en què s'ha concebut, correspon a la fi d'una època, més que no pas a l'entrada a una nova era.