Identitat i llengua

Resum

El terme identitat implica quatre components: diferenciació, continuïtat, consciència i reconeixement. Sense diferenciació no hi ha distinció entre l'un i l'altre; sense continuïtat no podríem parlar de la mateixa persona al llarg del temps; la consciència de si mateix permet tenir una percepció crítica i una visió específica del món que ens envolta, i el reconeixement exterior de la diferència respon a la necessitat d'acceptació per part dels altres. La llengua no és només un tema identitari sinó cultural: una forma de mediació simbòlica amb la realitat i les col·lectivitats que forma part de la riquesa de l'experiència humana en el curs de la història. La cultura no és només la llengua però, en el cas de Catalunya, és el vehicle de la producció cultural i una de les manifestacions més característiques de la seva personalitat cultural i nacional. Per arribar a la seva «normalitat», es necessita que s'afavoreixi l'ús de la llengua catalana, defensar-ne la unitat com a llengua parlada arreu dels Països Catalans i promoure'n el reconeixement exterior tant a l'Estat espanyol com a la Unió Europea. Per això calen dos elements fonamentals: unes polítiques públiques que compensin els desequilibris respecte a la llengua minoritzada i una certa afirmació lingüística dels catalanoparlants. Que tothom conegui la llengua catalana en el territori que li és propi és promoure la igualtat d'oportunitats, també lingüístiques, per a tots els ciutadans de Catalunya.