Identitats i valors culturals de convivència: el desafiament de la immigració

Resum

La immigració del Tercer Món als països rics i d'hispanoamericans a l'Estat espanyol serà una marca d'identitat del segle XXI. El desafiament d'aquest mil·lenni és cercar l'equilibri entre igualtat i solidaritat en el marc d'una democràcia constitucional amb els drets humans com a referent. La societat espanyola ha deixat de ser una societat homogènia ètnicament i culturalment. S'ha convertit en país receptor d'immigració i ha de fer front a la diversitat cultural i religiosa des de diferents àmbits. Cada vegada més, l'Espanya i l'Europa del segle XXI són mosaics multiracials i pluriculturals fecundats amb emigrants i ètnies del Tercer Món amb maneres de viure molt diferents. Encara que el fenomen de les migracions internacionals s'ha de contextualitzar en el procés mundial de la globalització econòmica, la desigualtat social i el desequilibri demogràfic, les massacres terroristes de l'11-S i l'11-M han generat encara més rebuig cap als immigrants. I, tot i no identificar-se amb la gran majoria de líders religiosos i creients, s'ha generat una interpretació perversa de l'islam. Partits polítics amb representació fins i tot en el Parlament Europeu com el Front National i el Blok belga fomenten un nacionalisme europeu perillós que percep determinats col·lectius estrangers com els «nous bàrbars» i promou el crit etnocèntric i tancat d'«Europa per als europeus!». Per aquest auge de la islamofòbia, en l'última dècada el diàleg entre l'islam i el cristianisme s'ha convertit en un dels desafiaments més grans del segle XXI.