Postmodernisme i moviments socials

Autors/ores

  • Ramon Flecha Garcia
  • Teresa Sordé
  • Xavier Godàs

Resum

Aquest article se centra en les conseqüències que l'estratègia reflexiva postmoderna (provinent d'autors com Lyotard, Foucault, Derrida o Baudrillard) aboca sobre els moviments socials de caràcter emancipador, que defensen el seu posicionament dintre del marc ideològic de l'esquerra alternativa antiautoritària. D'una banda, entenem per estratègia reflexiva postmoderna el corrent intel·lectual que, a partir de plantejaments irracionalistes, defensa la desaparició del programa alliberador de la modernitat. D'altra banda, el problema és que un estudi profund de l'orientació postmoderna aclareix que no defineixen propostes alternatives a les situacions criticades i, a més, deploren qualsevol intent de definició d'alternatives quant a il·lusió típica de la modernitat. Actualment, aquesta estratègia cobreix la funció conscientment estratègica de destruir les possibilitats de canvi que ofereixen els programes d'acció favorables a la radicalització de la democràcia, com els moviments socials, que s'introdueixen en el pensament de l'esquerra.

Descàrregues

Publicat

2008-01-11

Número

Secció

Sumari