Avatars de la protecció social

Resum

Al llarg d'un segle, des de les dues últimes dècades del segle XIX fins al final dels anys setanta del segle XX, la protecció social ha desenvolupat un cicle complet d'estatalització- desestatalització. Ha passat de ser voluntària i plural, a obligatòria i nacional després de la Segona Guerra Mundial i, d'aquí, novament a ser cada vegada més privada i desmonopolitzada. Aquesta evolució té un referent central en la mercantilització de la força de treball, però també varia a redós dels canvis en l'estructura social i la seva traducció en la distribució del poder polític. La protecció social, més enllà de compensar les desigualtats socials, les constitueix (les naturalitza) i les modula; i això ja sigui sota l'administració directa de l'Estat o mitjançant el que es denomina el pluralisme del benestar. En qualsevol cas, el grau d'intervenció de l'Estat sempre obeeix a dinàmiques socioorganitzatives que regulen la desigualtat. Per tant, no cal analitzar la desresponsabilització pública de la protecció social tant com una pèrdua, sinó més aviat com un canvi en les formes de dominació. En aquest article explorem els secrets d'aquest cicle i presentem una panoràmica del debat sobre la desestatalització del sistema públic de protecció social a Espanya.