El Magnificat BWV 243 de Johann Sebastian Bach i el Magnificat HARWV 43 de Gottlob Harrer: dues propostes compositives Autors/ores Jordi Rifé i Santaló Resum La segona versió del Magnificat de Bach s'interpretà, presumiblement, a Dresden el juliol de 1733 i conjecturo que el Magnificat de Harrer s'interpretà a Varsòvia el 1734, ambdós en l'àmbit dels actes litúrgics de la cort. Aquesta proximitat temporal i territorial serveix de base per a establir la comparació entre les dues obres. S'hi afegeix el fet que Harrer, l'any 1750, fou el successor de Bach al capdavant de la Thomaskirche de Leipzig. Utilitzo la comparació com a mètode, analitzo els aspectes sonors, formals i la relació entre música i text dels magnificats. Mostro la diferència de proporcions de les obres; constato més riquesa i versatilitat tímbrica en Bach que en Harrer; estudio com es coordina la tradició i la innovació, en un moment de canvi estètic i de simultaneïtat d'estils, barroc i galant. Concloc que el tractament dels dos magnificats és molt diferent; patentitzo les innovacions de Bach respecte a Harrer, que es mostra més lligat a la tradició barroca de la policoralitat. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues Text complet Publicat 2021-01-18 Número Vol. 13 (2020) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Musicologia per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Musicologia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Revista Catalana de Musicologia, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la Societat Catalana de Musicologia de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Musicologia de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Musicologia en lliurar els articles. — La Societat Catalana de Musicologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
