El Debat dels transgènics a Europa o com la pagesia europea busca alternatives: situació històrica d'un fenomen recurrent

Autors/ores

  • Esther Sánchez

Resum

Han passat deu anys des que va arribar el primer cultiu transgènic o modificat genèticament (CMG) al món. Les dades indiquen que s'expandeixen a un ritme lineal (8,5 milions de pagesos, 90 milions d'hectàrees); han suposat la reducció de l'ús d'insecticides en centenars de milions de quilograms i han permès una notòria reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Mentrestant, a Europa, els CMG han estat utilitzats per grups ecologistes per lluitar contra les multinacionals o les desigualtats socials. La història ens ensenya que a Europa cada crisi per superproducció agrària, acompanyada d'una davallada demogràfica o no, i normalment a causa de la incorporació d'innovacions, ha portat al temut excedent agrari. La pagesia ha sabut respondre sempre amb propostes d'agricultura alternativa: cultius farratgers per alimentar bestiar, cultius hortícoles de delicadesa i, després, ornamentals. Actualment, sembla que l'alternativa a Europa serà la producció ecològica, i dintre d'aquesta, potser, l'agroecologia. Així, si bé Europa menjarà transgènics, probablement la seva pagesia no els cultivarà. Sembla que ha arribat l'hora de trencar la falsa incompatibilitat: o transgènics o producció ecològica per als consumidors.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2007-02-14

Número

Secció

Agrofòrum