Asturià i català: confrontació lèxica dins el marc del Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom)

Autors/ores

  • Claudia Elena Menéndez Fernández Universidad de Oviedo, Academia de la Llingua Asturiana

  • DOI: 10.2436/20.2502.01.121

Paraules clau:

asturià, català, ètim, diccionari, comparació

Resum

En aquest article s’ofereix una anàlisi comparada de les dades lèxiques que mostra el projecte Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) pel que fa a dues llengües romàniques de tractament obligatori dins el diccionari, com ara l’asturià i el català. Es pren com a corpus de treball un repertori de 206 ètims que ja s’hi han estudiat i publicat i es traça una confrontació entre els cognats hereditaris d’una i d’altra llengua per tal d’esbrinar els punts en comú i els divergents. Aquestes dades etimològiques s’han classificat en tres grups, segons la pervivència dispar dels respectius cognats romànics. Si es deixen a un costat els 14 ètims que no sobreviuen en cap de les dues llengües, el balanç és el següent: 8 ètims presenten un continuador, entre altres llengües, en asturià (però no en català); 14 ètims mostren un representant, entre d’altres, en català (però no en asturià); i un nodrit grup de 192 ètims ofereix seguidors lèxics en totes dues llengües, encara que a vegades aquests seguidors resulten de procediments fonològics, morfològics o semàntics diversos.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

ALDC = Joan Veny / Lídia Pons i Griera (2001-2018): Atles lingüístic del domini català, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 9 vol.

BARTOLI (1925): Matteo Bartoli, Breviario di neolinguistica. II. Criteri tecnici, Modena: Società Tipografica Modenese.

BARTOLI (1945): Mateo Barttoli, Saggi di linguistica spaziale, Torino: Vincenzo Bona.

BASTARDAS I RUFAT (2016): Maria Reina Bastardas i Rufat, «Un vieux problème de la romanistique revisité: la place du catalan parmi les langues romanes à la lumière des articles du DÉRom», dins Éva Buchi, Jean-Paul Chauveau i Jean-Marie Pierrel (eds), Actes du XXVIIe Congrès international de linguistique et de philologie romanes(Nancy, 15-20 juillet 2013). Section 5, Nancy: ATILF / Eliphi, p.57-70.

BUCHI/SCHWEICKARD (2009): Éva Buchi / Wolfgang Schweickard, «Romanistique et étymologie du fonds lexical héréditaire: du REW au DÉRom (Dictionnaire Étymologique Roman)», dins Carmen Alén Garabato et al., La romanistique dans tous ses états, Paris: L’Harmattan, p. 97-110.

BUCHI/SCHWEICKARD (2014): Éva Buchi / Wolfgang Schweickard, «Conception du project», dins Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.), Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom). Genèse, méthodes et résultats, Berlin: De Gruyter, p.5-38.

BUSTO CORTINA (2020): Xuan Carlos Busto Cortina, «Los vocables asturians de Antoni de Bastero y su probable informante, el Cardenal Cienfuegos», Estudis Romànics, 42, p.7-32.

CHAMBON (2007): Jean-Pierre Chambon, «Remarques sur la grammaire comparée reconstruction en linguistique romane (situation, perspectives)», dins Mémoires de la Société de Linguistique, XV, p. 57-72.

CHAMBON/GREUB (2002) : Jean-Pierre Chambon / Yan Greub, «Note sur l’âge du (proto)gascon», Revue de linguistique romane, 66, p. 473-495.

CHAUVEAU (2014): Jean-Paul Chauveau, «Reconstruction sémantique», dins Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.), Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom). Genèse, méthodes et résultats, Berlin: De Gruyter, p.199-209.

CHAUVEAU (2020): Jean Paul Chauveau, «Reconstruire la polysémie en protoroman?», dins Éva Buchi / Wolfgang Schweickard, Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 3. Entre idioroman et protoroman, Berlin/Boston: De Gruyter, p.145-164.

Colón,ACILR 26/1 = Germà Colón ( 2013) « [Intervenció a la taula rodona ‹100 anys d’etimologia romànica : el REW de Meyer-Lübke : 1911–2010›] », dins Emili Casanova Herrero, Cesáreo Calvo Rigual (eds.), Actas del XXVI Congreso internacional de lingüística y de filología románicas (Valencia 2010), Berlin/Boston: De Gruyter, vol.1, 150.

DALLA = Academia de la Llingua Asturiana (2000): Diccionariu de la llingua asturiana, Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana [en línia: <https://diccionariu.alladixital.org/>].

DCVB = Antoni Maria Alcover / Francesc de Borja Moll (1950–19682): Diccionari català-valencià-balear, Palma: Miramar, 10 vols. [en línia: <https://dcvb.iec.cat/inici.asp>].

DECat = Joan Coromines (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona: Curial, 10 vols [en línia: <https://decat.iec.cat/>].

DELLA = Xosé Lluis García Arias (2017-2021): Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana, Uviéu: Universidá d’Uviéu/Academia de la Llingua Asturiana, 7 vols.

DÉRom 1 = Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.) (2014): Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom). Genèse, méthodes et résultats, Berlin: De Gruyter.

DÉRom 2 = Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.) (2016): Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 2. Pratique lexicographique et réflexions théoriques, Berlin: De Gruyter.

DÉRom 3 = Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.) (2020): Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 3. Entre idioroman et protoroman, Berlin/Boston: De Gruyter.

DGLA = Xosé Lluis García Arias (2002-2004): Diccionario general de la lengua asturiana, Oviedo: Editorial Prensa Asturiana.

DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans (20072): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia catalana [en línia: <https://dlc.iec.cat/>].

FISCHER (1969): Iancu Fisher, «III. Lexicul. 1. Fondul panromanic», dins Alexandru Rosetti et al., Istoria limbii române, Bucarest: Editura Academiei Republicii Socialiste România, vol.2, p. 110-116.

GARCÍA ARIAS (2003): Xosé Lluis García Arias, Gramática histórica de la lengua asturiana, Uviéu: ALLA.

GARCÍA ARIAS (2005): Xosé Lluis García Arias, Toponimia asturiana: el porqué de los nombres de nuestros pueblos, Oviedo: Editorial Prensa Asturiana.

GARGALLO GIL (2021): José Enrique Gargallo Gil, recensió d’Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.) (2020), Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 3. Entre idioroman et protoroman, Berlin/Boston: Walter de Gruyter., dins Lletres Asturianes, 125, p. 208-214.

GONZÁLEZ I PLANAS (2002): Francesc González i Planas, «Los conceptos de codificación y estandarización según las experiencias catalana y asturiana», Ianua. Revista philologica romanica, 3, p. 13-33.

NagoreEndize = Francho Nagore Laín (1999), Endize de bocables de l’aragonés seguntes os repertorios lesicos de lugars y redoladas de l’Alto Aragón, 4 vol., Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses.

OnomCat = Joan Coromines / J. Mascaró Passarius (1989): Onomasticon Cataloniae. Toponímia antiga de les Illes Balears (vol. I); Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana (1994-1997) (vols. II-VIII), Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa”.

REINHARDT (2020): Jan Reinhardt, «Addenda Aragonensia», dins Éva Buchi / Wolfgang Schweickard, Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 3. Entre idioroman et protoroman, Berlin/Boston: De Gruyter, p.105-123.

SÁNCHEZ MIRET (2019): Fernando Sánchez Miret, La classificació del català: evolució de la polèmica, manuscrit de la conferència plenària de l’autor al XVIè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes (Salamanca, 1 a 6 de juliol de 2012), <https://www.researchgate.net/publication/326098331_La_classificacio_del_catala_evolucio_de_la_polemica> [16/01/2024].

VENY (1982): Joan Veny, «Yeísmo histórico y tratamiento de /x/ en asturiano y catalán», Lletres Asturianes, 50, p.27-37.

VENY (2010): Joan Veny, «Paralelismos lingüísticos asturiano-catalanes», dins Ana María Cano González (ed), Homenaxe al profesor Xosé Lluis García Arias, Uviéu: ALLA, vol. 1, p. 395-405.

VIEJO FERNÁNDEZ (2012): Xulio Viejo Fernández, Paremias populares asturianas, Centro Virtual Cervantes.

Descàrregues

Publicat

2025-02-28

Número

Núm. 35 (2025)

Secció

Estudis i edicions

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Llengua & Literatura per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

 

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Llengua i Literatura els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a revista Llengua & Literatura.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Llengua i Literatura està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista Llengua & Literatura no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.