Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc

Resum

En català, així com en altres llengües romàniques i també en èuscar, hi ha diversos verbs que poden dur un complement de persona en datiu o en acusatiu —en el cas basc, en datiu o en absolutiu. En són exemples els verbs catalans trucar, telefonar, contestar, robar, pagar, pegar o disparar, entre d’altres. Aquesta alternança de cas és de fet una transició de l’ús del datiu a l’ús de l’acusatiu. Es tracta, en el fons, d’un canvi sintàctic en procés, que presenta diferents estadis d’evolució segons la varietat dialectal o fins i tot idiolectal. Per analitzar aquesta alternança de cas, o aquest pas de datiu a acusatiu, prenem com a punt de partida la idea que un verb intransitiu inergatiu com trucar (format per un verb lleuger i un nominal, com ara fer TRUCRUCRUC) seguit d’un complement de persona correspon de fet a una estructura ditransitiva, és a dir, una estructura amb un complement directe i un d’indirecte (fer TRUCRUCRUC a algú). Assumim també que, com en bona part de les construccions ditransitives de les llengües, hi intervé un nucli aplicatiu que relaciona l’objecte directe (truc) i l’indirecte (a algú). Seran les propietats d’aquest nucli funcional aplicatiu les que ens permetran explicar el pas de l’ús d’un complement datiu (Li telefono) a l’ús d’un complement acusatiu (El telefono), en els primers estadis del procés de canvi. Finalment, constatarem que en l’estadi final el procés desemboca en una autèntica transitivització de l’estructura.

Paraules clau: variació sintàctica, estructura argumental, datiu, acusatiu, llengües romàniques, basc