Asturià i català: confrontació lèxica dins el marc del Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom)
Paraules clau:
asturià, català, ètim, diccionari, comparacióResum
En aquest article s’ofereix una anàlisi comparada de les dades lèxiques que mostra el projecte Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) pel que fa a dues llengües romàniques de tractament obligatori dins el diccionari, com ara l’asturià i el català. Es pren com a corpus de treball un repertori de 206 ètims que ja s’hi han estudiat i publicat i es traça una confrontació entre els cognats hereditaris d’una i d’altra llengua per tal d’esbrinar els punts en comú i els divergents. Aquestes dades etimològiques s’han classificat en tres grups, segons la pervivència dispar dels respectius cognats romànics. Si es deixen a un costat els 14 ètims que no sobreviuen en cap de les dues llengües, el balanç és el següent: 8 ètims presenten un continuador, entre altres llengües, en asturià (però no en català); 14 ètims mostren un representant, entre d’altres, en català (però no en asturià); i un nodrit grup de 192 ètims ofereix seguidors lèxics en totes dues llengües, encara que a vegades aquests seguidors resulten de procediments fonològics, morfològics o semàntics diversos.
Descàrregues
Referències
ALDC = Joan Veny / Lídia Pons i Griera (2001-2018): Atles lingüístic del domini català, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 9 vol.
BARTOLI (1925): Matteo Bartoli, Breviario di neolinguistica. II. Criteri tecnici, Modena: Società Tipografica Modenese.
BARTOLI (1945): Mateo Barttoli, Saggi di linguistica spaziale, Torino: Vincenzo Bona.
BASTARDAS I RUFAT (2016): Maria Reina Bastardas i Rufat, «Un vieux problème de la romanistique revisité: la place du catalan parmi les langues romanes à la lumière des articles du DÉRom», dins Éva Buchi, Jean-Paul Chauveau i Jean-Marie Pierrel (eds), Actes du XXVIIe Congrès international de linguistique et de philologie romanes(Nancy, 15-20 juillet 2013). Section 5, Nancy: ATILF / Eliphi, p.57-70.
BUCHI/SCHWEICKARD (2009): Éva Buchi / Wolfgang Schweickard, «Romanistique et étymologie du fonds lexical héréditaire: du REW au DÉRom (Dictionnaire Étymologique Roman)», dins Carmen Alén Garabato et al., La romanistique dans tous ses états, Paris: L’Harmattan, p. 97-110.
BUCHI/SCHWEICKARD (2014): Éva Buchi / Wolfgang Schweickard, «Conception du project», dins Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.), Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom). Genèse, méthodes et résultats, Berlin: De Gruyter, p.5-38.
BUSTO CORTINA (2020): Xuan Carlos Busto Cortina, «Los vocables asturians de Antoni de Bastero y su probable informante, el Cardenal Cienfuegos», Estudis Romànics, 42, p.7-32.
CHAMBON (2007): Jean-Pierre Chambon, «Remarques sur la grammaire comparée reconstruction en linguistique romane (situation, perspectives)», dins Mémoires de la Société de Linguistique, XV, p. 57-72.
CHAMBON/GREUB (2002) : Jean-Pierre Chambon / Yan Greub, «Note sur l’âge du (proto)gascon», Revue de linguistique romane, 66, p. 473-495.
CHAUVEAU (2014): Jean-Paul Chauveau, «Reconstruction sémantique», dins Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.), Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom). Genèse, méthodes et résultats, Berlin: De Gruyter, p.199-209.
CHAUVEAU (2020): Jean Paul Chauveau, «Reconstruire la polysémie en protoroman?», dins Éva Buchi / Wolfgang Schweickard, Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 3. Entre idioroman et protoroman, Berlin/Boston: De Gruyter, p.145-164.
Colón,ACILR 26/1 = Germà Colón ( 2013) « [Intervenció a la taula rodona ‹100 anys d’etimologia romànica : el REW de Meyer-Lübke : 1911–2010›] », dins Emili Casanova Herrero, Cesáreo Calvo Rigual (eds.), Actas del XXVI Congreso internacional de lingüística y de filología románicas (Valencia 2010), Berlin/Boston: De Gruyter, vol.1, 150.
DALLA = Academia de la Llingua Asturiana (2000): Diccionariu de la llingua asturiana, Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana [en línia: <https://diccionariu.alladixital.org/>].
DCVB = Antoni Maria Alcover / Francesc de Borja Moll (1950–19682): Diccionari català-valencià-balear, Palma: Miramar, 10 vols. [en línia: <https://dcvb.iec.cat/inici.asp>].
DECat = Joan Coromines (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona: Curial, 10 vols [en línia: <https://decat.iec.cat/>].
DELLA = Xosé Lluis García Arias (2017-2021): Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana, Uviéu: Universidá d’Uviéu/Academia de la Llingua Asturiana, 7 vols.
DÉRom 1 = Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.) (2014): Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom). Genèse, méthodes et résultats, Berlin: De Gruyter.
DÉRom 2 = Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.) (2016): Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 2. Pratique lexicographique et réflexions théoriques, Berlin: De Gruyter.
DÉRom 3 = Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.) (2020): Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 3. Entre idioroman et protoroman, Berlin/Boston: De Gruyter.
DGLA = Xosé Lluis García Arias (2002-2004): Diccionario general de la lengua asturiana, Oviedo: Editorial Prensa Asturiana.
DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans (20072): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia catalana [en línia: <https://dlc.iec.cat/>].
FISCHER (1969): Iancu Fisher, «III. Lexicul. 1. Fondul panromanic», dins Alexandru Rosetti et al., Istoria limbii române, Bucarest: Editura Academiei Republicii Socialiste România, vol.2, p. 110-116.
GARCÍA ARIAS (2003): Xosé Lluis García Arias, Gramática histórica de la lengua asturiana, Uviéu: ALLA.
GARCÍA ARIAS (2005): Xosé Lluis García Arias, Toponimia asturiana: el porqué de los nombres de nuestros pueblos, Oviedo: Editorial Prensa Asturiana.
GARGALLO GIL (2021): José Enrique Gargallo Gil, recensió d’Éva Buchi / Wolfgang Schweickard (eds.) (2020), Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 3. Entre idioroman et protoroman, Berlin/Boston: Walter de Gruyter., dins Lletres Asturianes, 125, p. 208-214.
GONZÁLEZ I PLANAS (2002): Francesc González i Planas, «Los conceptos de codificación y estandarización según las experiencias catalana y asturiana», Ianua. Revista philologica romanica, 3, p. 13-33.
NagoreEndize = Francho Nagore Laín (1999), Endize de bocables de l’aragonés seguntes os repertorios lesicos de lugars y redoladas de l’Alto Aragón, 4 vol., Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses.
OnomCat = Joan Coromines / J. Mascaró Passarius (1989): Onomasticon Cataloniae. Toponímia antiga de les Illes Balears (vol. I); Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana (1994-1997) (vols. II-VIII), Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa”.
REINHARDT (2020): Jan Reinhardt, «Addenda Aragonensia», dins Éva Buchi / Wolfgang Schweickard, Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) 3. Entre idioroman et protoroman, Berlin/Boston: De Gruyter, p.105-123.
SÁNCHEZ MIRET (2019): Fernando Sánchez Miret, La classificació del català: evolució de la polèmica, manuscrit de la conferència plenària de l’autor al XVIè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes (Salamanca, 1 a 6 de juliol de 2012), <https://www.researchgate.net/publication/326098331_La_classificacio_del_catala_evolucio_de_la_polemica> [16/01/2024].
VENY (1982): Joan Veny, «Yeísmo histórico y tratamiento de /x/ en asturiano y catalán», Lletres Asturianes, 50, p.27-37.
VENY (2010): Joan Veny, «Paralelismos lingüísticos asturiano-catalanes», dins Ana María Cano González (ed), Homenaxe al profesor Xosé Lluis García Arias, Uviéu: ALLA, vol. 1, p. 395-405.
VIEJO FERNÁNDEZ (2012): Xulio Viejo Fernández, Paremias populares asturianas, Centro Virtual Cervantes.
Descàrregues
Publicat
Número
Secció
Llicència
La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.
Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Llengua & Literatura per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:
- Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Llengua i Literatura els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a revista Llengua & Literatura.
- Els autors responen davant la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.
- És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
- La Societat Catalana de Llengua i Literatura està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
- Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
- La revista Llengua & Literatura no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.