Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc
Paraules clau:
variació sintàctica, estructura argumental, datiu, acusatiu, llengües romàniques, bascResum
En català, així com en altres llengües romàniques i també en èuscar, hi ha diversos verbs que poden dur un complement de persona en datiu o en acusatiu —en el cas basc, en datiu o en absolutiu. En són exemples els verbs catalans trucar, telefonar, contestar, robar, pagar, pegar o disparar, entre d’altres. Aquesta alternança de cas és de fet una transició de l’ús del datiu a l’ús de l’acusatiu. Es tracta, en el fons, d’un canvi sintàctic en procés, que presenta diferents estadis d’evolució segons la varietat dialectal o fins i tot idiolectal. Per analitzar aquesta alternança de cas, o aquest pas de datiu a acusatiu, prenem com a punt de partida la idea que un verb intransitiu inergatiu com trucar (format per un verb lleuger i un nominal, com ara fer TRUCRUCRUC) seguit d’un complement de persona correspon de fet a una estructura ditransitiva, és a dir, una estructura amb un complement directe i un d’indirecte (fer TRUCRUCRUC a algú). Assumim també que, com en bona part de les construccions ditransitives de les llengües, hi intervé un nucli aplicatiu que relaciona l’objecte directe (truc) i l’indirecte (a algú). Seran les propietats d’aquest nucli funcional aplicatiu les que ens permetran explicar el pas de l’ús d’un complement datiu (Li telefono) a l’ús d’un complement acusatiu (El telefono), en els primers estadis del procés de canvi. Finalment, constatarem que en l’estadi final el procés desemboca en una autèntica transitivització de l’estructura.
Paraules clau: variació sintàctica, estructura argumental, datiu, acusatiu, llengües romàniques, basc
Descàrregues
Descàrregues
Número
Secció
Llicència
La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.
Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Llengua & Literatura per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:
- Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Llengua i Literatura els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a revista Llengua & Literatura.
- Els autors responen davant la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.
- És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
- La Societat Catalana de Llengua i Literatura està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
- Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
- La revista Llengua & Literatura no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
