Barnbyn Skå (Skå, la vila dels infants) 1947-1972: L’experiència terapèutica de Gustav Jonsson amb infants «irrecuperables»

Resumen

L’article presenta la trajectòria del psiquiatre suec Gustav Jonsson (1907-1994), que, en la dècada dels anys 1940, revolucionà el tractament terapèutic i educatiu dels infants i joves considerats com a irrecuperables des del punt de vista social, que estaven internats en institucions educatives. Analitza el desenvolupament social de l’Estat del benestar a Suècia i el marc legal de protecció a la infància, així com el context dels centres suecs residencials d’atenció als infants i joves a la primera meitat del segle XX, per aprofundir, després, en el treball psicològic i educatiu amb el col·lectiu de Barnbyn Skå.
Jonsson va reorientar l’anàlisi de les conductes violentes que manifestaven aquests infants i joves que els feien intractables des del punt de vista educatiu i va establir elements de comprensió psicoanalítica, des d’un plantejament sistèmic en el qual el context familiar esdevenia fonamental per poder comprendre les dificultats dels infants. Barnbyn Skå és el centre que, sota la direcció de Jonsson, desenvolupà aquesta nova perspectiva terapèutica i pedagògica. El treball educatiu que s’hi realitzava superava el model tradicional de control i vigilància. Els mètodes foren considerats radicals dins la pedagogia i provocaren grans polèmiques que portaren els Serveis Socials d’Estocolm a fer investigacions continuades al centre els anys 1960-1970. Durant diverses dècades Barnbyn Skå s’ha considerat una experiència pionera en l’àmbit de la psiquiatria infantil escandinava.

PARAULES CLAU: protecció a la infància, infància en risc, centres residencials d’acollida, psiquiatria infantil, Història de l’educació, Educació Social, Estat del benestar.