Històries de l’educació i el «diàleg inacabable»: un relat reflexiu de la pràctica històrica del segle XXI Autores/as Ian Grosvenor School of Education, University of Birmingham Siân Roberts School of Education, University of Birmingham DOI: 10.2436/20.3009.01.322 Palabras clave: diálogo, hacer historia, investigación, metodologías, prácticas educativas, coproducción, codiseño Resumen «La historia consiste en un corpus de hechos constatados. Los hechos están a disposición del historiador en documentos, inscripciones, etc., como los peces en la losa de la pescadería. El historiador los recoge, los lleva a casa y cocina y les sirve con el estilo que le guste»Así respondió E. H. Carr a «¿Qué es la historia?» hace unos sesenta años. Carr reconoció que la historia era “un diálogo interminable entre el pasado y el presente”. Es el papel de los historiadores preguntar, cuestionar, reunir e interpretar pruebas y reunir los hechos correspondientes. En definitiva, el pasado es el pasado y la historia la hacen en el presente los historiadores. Si todas las historias se construyen en el presente, no debería sorprender que cada nueva generación de historiadores se plantee nuevas preguntas sobre el pasado. Estas nuevas preguntas se alinean con las distintas formas de la historia (económica, social, cultural, educativa, sensorial, poscolonial, pública, reparadora, etc.) que conforman la empresa histórica colectiva. Cómo se explica la historia y los procesos reflexivos de hacer historia son fundamentales para el “diálogo interminable”. El presente artículo utilizará un estudio de caso para explorar el “diálogo inacabable” documentando la práctica histórica desde una perspectiva intelectual, institucional y geográfica particular y reflexionando sobre las formas de conocer, las conexiones, las relaciones y las redes de investigación asociadas y los productos de la investigación. En el proceso abordará las historias de la educación en el pasado y en el presente e identificará posibles historias de futuros educativos. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Descargas PDF (English) Publicado 2025-04-02 Cómo citar Grosvenor, I., & Roberts, S. (2025). Històries de l’educació i el «diàleg inacabable»: un relat reflexiu de la pràctica històrica del segle XXI. Educació I Història: Revista d’Història De l’Educació, (45), 69–89. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/EduH/article/view/154134 Más formatos de cita ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descargar cita Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Núm. 45 (2025): gener-juny: Presència pública i compromís social de la història de l'educació. Passat, present i futur Sección Tema monográfico Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.