Rousseau, le Copernic de la pédagogie? Un héritage revendiqué et controversé au sein même de l'Institut Rousseau (1912-2012) Autors/ores Rita Hofstetter Resum El metge i psicòleg Claparède va fundar l'any 1912, a Ginebra, una Escola de Ciències de l'Educació a la qual va donar el nom de Jean-Jacques Rousseau. Els conceptes «pedologia, pedagogia, ciència/es de l'educació, psicologia infantil, nova pedagogia, educació funcional» s'anaven dibuixant sota la ploma dels qui dissenyaven l'edificació necessària d'aquell «premier temple tout entier dédié à l'enfance» (carta de Claparède a Bovet, 23 de novembre de 1911). Aquest «temple», dedicat a Rousseau, s'ubicarà enmig del paisatge pedagògic i psicològic del segle xx. La pregunta pertinent és si aquestes denominacions són totes equivalents i poden cohabitar, de manera indistinta, sota el mateix apadrinament de Rousseau. No hi ha res menys segur si fem cas de les tergiversacions terminològiques i les controvèrsies teòriques dels primers constructors de les ciències de l'educació. Ens ho confirmen les nostres recerques en els arxius i les anàlisis dels documents sobre aquestes primeres dècades del segle xx. Malgrat tot, més enllà d'aquesta constatació o per la mateixa raó d'aquestes confusions, sembla com si aquests elements contraris puguin seguir cohabitant sota la divisa de l'inquiet filòsof. En el moment de commemorar el 300 aniversari del naixement de Rousseau i el 250 aniversari de la publicació de l'Emile i del Contrat social, les confusions i contradiccions persisteixen amb tenacitat, més enllà de la terminologia, i Rousseau segueix interrogat, enmig de les disputes escolars. Claparède, seguit dels seus primers companys de ruta, ha contribuït profundament a mantenir aquest debat reivindicant aquesta filiació, finament argumentada i, malgrat tot, de manera paradoxal, segons diversos punts de vista. Tot això és el que ens proposem demostrar en aquest article, sobre la base dels voluminosos arxius que reten comptes de les primeres dècades de vida i activitat intel·lectual de l'Institut Rousseau i de les reflexions terminològiques, epistemològiques i conceptuals dels protagonistes Claparède, Ferrière i Piaget, que hem volgut reinterpretar a partir de les seves referències a Rousseau. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues Text complet PDF (English) PDF (Español) Publicat 2012-07-26 Número Núm. 19 (2012): gener-juny Secció Tema monogràfic Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.