Rousseau, le Copernic de la pédagogie? Un héritage revendiqué et controversé au sein même de l'Institut Rousseau (1912-2012)

Resum

El metge i psicòleg Claparède va fundar l'any 1912, a Ginebra, una Escola de Ciències de l'Educació a la qual va donar el nom de Jean-Jacques Rousseau. Els conceptes «pedologia, pedagogia, ciència/es de l'educació, psicologia infantil, nova pedagogia, educació funcional» s'anaven dibuixant sota la ploma dels qui dissenyaven l'edificació necessària d'aquell «premier temple tout entier dédié à l'enfance» (carta de Claparède a Bovet, 23 de novembre de 1911). Aquest «temple», dedicat a Rousseau, s'ubicarà enmig del paisatge pedagògic i psicològic del segle xx. La pregunta pertinent és si aquestes denominacions són totes equivalents i poden cohabitar, de manera indistinta, sota el mateix apadrinament de Rousseau. No hi ha res menys segur si fem cas de les tergiversacions terminològiques i les controvèrsies teòriques dels primers constructors de les ciències de l'educació. Ens ho confirmen les nostres recerques en els arxius i les anàlisis dels documents sobre aquestes primeres dècades del segle xx. Malgrat tot, més enllà d'aquesta constatació o per la mateixa raó d'aquestes confusions, sembla com si aquests elements contraris puguin seguir cohabitant sota la divisa de l'inquiet filòsof. En el moment de commemorar el 300 aniversari del naixement de Rousseau i el 250 aniversari de la publicació de l'Emile i del Contrat social, les confusions i contradiccions persisteixen amb tenacitat, més enllà de la terminologia, i Rousseau segueix interrogat, enmig de les disputes escolars. Claparède, seguit dels seus primers companys de ruta, ha contribuït profundament a mantenir aquest debat reivindicant aquesta filiació, finament argumentada i, malgrat tot, de manera paradoxal, segons diversos punts de vista. Tot això és el que ens proposem demostrar en aquest article, sobre la base dels voluminosos arxius que reten comptes de les primeres dècades de vida i activitat intel·lectual de l'Institut Rousseau i de les reflexions terminològiques, epistemològiques i conceptuals dels protagonistes Claparède, Ferrière i Piaget, que hem volgut reinterpretar a partir de les seves referències a Rousseau.