L'Experiència escolar laicoracionalista a Xàtiva a l'inici del segle XX

Resum

A partir d'unes breus notes sobre la situació educativa al País Valencià (dèficits en el nombre d'escoles públiques de primer ensenyament, falta de condicions higièniques i materials dels edificis escolars, dificultats organitzatives derivades de l'heterogeneïtat de l'alumnat, falta de consideració i prestigi social del professorat...), sobre les relacions entre les iniciatives de renovació pedagògica de l'època i el desenvolupament de determinats projectes polítics (anarquisme, socialisme, blasquisme...) i sobre la realitat social, econòmica, política i cultural de la ciutat de Xàtiva del moment, analitzem la posada en marxa i el funcionament d'experiències educatives com les de l'escola laica El Progreso, anomenada més endavant, del Círculo de Unión Republicana, i la racionalista Escuela Moderna Laplace, dirigida per José Casasola, que, vinculades a iniciatives sociopolítiques, ideològicament progressistes i políticament republicanes i anticlericals, cercaven, des de finals del segle XIX, dins un plantejament més general, la construcció d'un model educatiu alternatiu al de l'escola, tant pública com catòlica, com a instrument del canvi polític.