Historia, memoria y olvido del exilio republicano. El Colegio Madrid y su contribución a la renovación pedagógica en México

Resum

Una conseqüència de les noves mirades historiogràfiques del segle XX ha estat la revalorització de la història en la construcció del passat. Al voltant d’aquesta qüestió s’inicia aquest treball, on es posa de manifest el valor en la construcció de la identitat col·lectiva, alhora que s’assenyala la importància de la dimensió moral en la tasca de l’historiador i els riscs que ocasiona l’amnèsia històrica. En aquest sentit, el present estudi analitza un episodi encara poc explorat —l’exili republicà a Mèxic— i l’important rellevància educativa dels seus protagonistes, un bon nombre de professionals de l’ensenyament i de joves en edat
escolar. Aquestes circumstàncies influïren en l’amplitud d’iniciatives pedagògiques portades a terme per mestres, professors i inspectors de l’Estat espanyol, entre les quals cal fer esment de la creació d’una de les institucions més emblemàtiques: el Colegio de Madrid, referent fonamental de la influència de la Institució Lliure d’Ensenyança i de l’Escola Nova
fora d’Espanya. Considerem que recuperar la història d’aquesta institució implica, a més d’un exercici didàctic de conscienciació del significat de la història en el present, un exercici de justícia o reparació del dany moral envers els exiliats. La seva vigència és un clar exemple de la simbiosi hispanomexicana, que s’ha anat configurant durant més de seixanta anys i que s’aprecia en l’actualitat. Per a la seva reconstrucció històrica s’han analitzat diverses fonts escrites d’arxiu i fotogràfiques conservades sobre aquest tema, posant especial atenció als arxius del Colegio de Madrid a Mèxic (ACM) i del Comitè Tècnic d’Ajuda als Republicans Espanyols (CTARE), així com a la premsa mexicana de l’època.

PARAULES CLAU: Memòria i història, exili republicà, franquisme, Mèxic.