Entre la regeneración y la punición: el modelo educativo en el Auxilio Social falangista

Resum

Aquells que controlaren la xarxa assistencial falangista de l’Auxilio Social –Convertit en Delegació Nacional de FET-JONS el maig 1937–, varen donar molta importància a l’educació com a peça clau del seu projecte reeducador i regenerador de la població infantil assistida. En aquest article es recullen alguns dels projectes que dissenyaren els integrants de l’equip assessor d’Auxilio Social durant la guerra civil i la primera postguerra. A banda d’alguns projectes molt inicials influenciats per les corrents pedagògiques més modernes i progressistes, que feien referència tan a l’educació integral del nen com a la seva salut física i psicològica, es va imposar el model educatiu nacionalcatòlic basat en la disciplina i la moral catòlica, que defensà amb força l’assessor de pedagogia i falangista Antonio Juan Onieva. Així mateix la ingerència de l’Església es deixà sentir amb claredat a partir de 1939. Com a conseqüència, els projectes d’ Auxilio Social evolucionarien vers propostes que insistien més en la disciplina, el control ideològic i la necessitat de «redimir» i «reeducar» als acollits –nens pobres i fills de republicans– mitjançant l’educació catòlica. Gràcies als testimonis oferts pels que foren «nens d’Auxilio Social» durant els anys quaranta i cinquanta, podem concloure que es va imposar un
model assistencial bàsicament punitiu, que va desatendre l’educació dels acollits i mai va tenir interès per dur a la pràctica el projecte de regeneració que havia estat dissenyat amb detall sobre el paper.

PARAULES CLAU: Guerra civil, franquisme, Auxilio Social, educació, falangisme, catolicisme, memòria oral.