La scuola secondaria superiore in Italia dal 1945 ad oggi

Resum

L'escola secundària superior a Itàlia des de 1945 cap aquí: Aspectes socials, polítics i educatius. L'autor descabdella un discurs sobre l'evolució de l'escola secundària italiana, mirant d'esbrinar quines han estat i són els obstacles, les rèmores socials i polítiques que n'han caracteritzat el desenvolupament. Es remet a la Llei Casati del 1859, sense la qual no s'entendrien certes "obstinades permanències", que només s'expliquen en el context històric de la Itàlia unitària. L'exploració històrica de l'evolució de l'ensenyament secundari italià a través del període feixista i republicà fins als nostres dies el duu a establir que l'escola secundària ha d'assegurar una formació general que permeti el jove d'inserir-se després amb profit en el món del treball. L'escola -també l'escola secundària superior- no ha d'oferir una professionalització específica, perquè en ella mateixa és un lloc de potenciació de la intelligència i de la disponibilitat humana de produir cultura. La reforma del secundari superior s'ha de basar, a judici de Genovesi, en el criteri d e la unificació en estreta interacció amb el de l'opcionalitat,i des d'aquesta perspectiva la professionalització esdevé l'objectiu principal de la formació de l'individu, una professionalització entesa no tant com la capacitat d'exercir exclusivament treballs parcellats i ocasionals com l'exercici racional i competent d'un ofici o professió amb totes les potencialitats ètiques i cognoscitives que implica l'exercici professional.