Sobre el treball amb fonts: consideracions des del taller sobre la història de l'educació = About working with sources: reflections from the historian of education's workplace

Resum

En aquest article entrem al taller d'història i d'historiador de l'educació. Reflexionant sobre la seva pròpia producció «d'històries» de l'educació, els dos autors observen que els avantatges metodològics pel que fa a la utilització de fonts orals, autobiografies, estadístiques, fotografies, pel·lícules, fonts materials, etc., van ser exagerats per l'entusiasme excessiu (l'impuls del «descobriment») dels investigadors per treballar amb aquestes anomenades noves fonts. Desenvolupen la tesi que no hi ha una única font privilegiada per a la recerca històrica en pedagogia, i que una història de l'educació degudament matisada i contextualitzada es basa en qualsevol cas en una combinació de tot tipus de materials de fonts. Però la recerca històrica és més que una recerca de la font «definitiva»: un historiador que roman presoner de les seves fonts produeix treballs que són forçosament molt descriptius i inclouen explicacions «des de les fonts», no és la font el que es troba a l'inici de l'operació historiogràfica sinó l'interrogant o els interrogants de la recerca, i són aquests interrogants que són decisius per a la utilització de les fonts, fins i tot fonts convencionals com les revistes pedagògiques, marcades pels autors com la mare de totes les fonts. A més, la resposta als interrogants de la recerca no depèn únicament ni tampoc principalment de les fonts utilitzades, sinó de la interpretació que es fa del passat sobre la base d'aquestes fonts. I això esdevé mitjançant un complet arsenal d'instruments: conceptes, teories, paradigmes i altres. No hi ha cap font definitiva, com tampoc no hi ha cap interpretació o explicació definitiva. Des d'aquesta perspectiva el posicionament iconofòbic que s'ha atribuït als autors no té, per tant, a penes fonament. Iconòfobs o iconòfils, poc importa, mentre els resultats de la recerca siguin vàlids.