Remastering independence: The re-education of Belgian blinded soldiers of the Great War, 1914-1940

Resum

En aquest article, la història de les iniciatives reeducatives dels soldats cecs belgues de la Gran Guerra, i l’impacte social que tenien aquestes iniciatives en el període d’entreguerres, està relacionada amb una reinterpretació contemporània del paper central atribuït a la independència quan parlem i tractem de persones amb discapacitat. En primer lloc, s’argumentarà que les iniciatives educatives –molt més que les iniciatives educatives anteriors per a persones amb discapacitat visual– es van centrar en la consecució de la independència econòmica. L’ideal fou restaurar completament els soldats mutilats a la vida econòmica. Després d’haver descrit les iniciatives concretes que es van implementar per assolir aquest objectiu discursiu, en segon lloc, es demostrarà que aquest somni de la independència va ser desafiat des de diferents vessants. No només hi havia les circumstàncies concretes de la vida dels mateixos soldats cecs que sovint van contradir el somni d’una plena autonomia. També va existir un discurs que, en comptes de promoure la independència, va fer èmfasi en la situació miserable en què es trobaven els cecs. Juxtaposant la instal·lació d’un nou discurs centrat en la independència i la reactivació d’una tradició de parlar en termes de compassió i impotència, l’article defensa una imatge més matisada del paper que tingué la Gran Guerra en la forma en què es parlava de les persones amb discapacitat visual a Bèlgica i eren tractades.

Paraules clau: reeducació, soldats cecs, Primera Guerra Mundial, Bèlgica.