Scuola Nuova e democrazia in Italia e in Europa

Resum

L’article reconstrueix les característiques i la naturalesa de la relació entre les pràctiques innovadores de l’avantguarda educativa de l’ensenyament actiu, els processos de democratització i el moviment de les Escoles Noves en el marc del procés de la renovació de la cultura educativa italiana i europea a principis del segle xx. Aquest àmbit d’investigació, encara poc desenvolupat a Itàlia, revisa el conjunt de connexions que lliguen la renovació educativa italiana amb els processos d’expansió democràtica de la instrucció, amb els horitzons de progrés de la nova pedagogia experimental i amb l’evolució del paper de l’educació, entesa com una important força motriu per al desenvolupament social, civil i econòmic de la societat. És una època amb nombroses i significatives pràctiques educatives i pedagògiques que promouen els processos de transformació i la reforma de l’escola, que maduren, en un sentit democràtic, associats al treball social i filantròpic per a la protecció dels drets de l’infant, el procés d’alfabetització i l’educació popular. En aquest context sorgeixen els fonaments per a una nova relació entre Escola Nova i democràcia, tot i que patirà un fort retrocés amb la progressiva consolidació del règim feixista.

Paraules clau: Escola Nova, democràcia, educació, educació popular, pedagogia experimental.