Qu’est-ce qu’une école démocratique? Perspectives historiques en France du xxe au xxie siècle (1900-2014)

Resum

L’escola democràtica difícilment pot ser definida sense l’ajuda de la història, tot i que la filosofia política de la Il·lustració mai no es va implicar en aquesta tasca. A França, el segle xix, si més no fins a la dècada de 1880, està marcat per la construcció d’una escola segregada socialment, amb dos tipus d’ensenyament separats en institucions diferenciades per als fills de les classes populars i per als de la burgesia. Per això, cal iniciar la perspectiva històrica a finals del segle xix. L’obra política de Jules Ferry va impulsar una forta crítica envers la injustícia de l’escola de la República, a principis del segle xx, i especialment entre les dues guerres mundials, cosa que va repercutir en la voluntat de construir una escola democràtica. A poc a poc, la igualtat en l’oferta educativa per a nens de tots els orígens construeix la idea de la igualtat d’oportunitats individuals per tal de prosperar a la societat gràcies al talent i a les habilitats personals. Aquesta idea aconsegueix només èxits parcials, sota el ministeri de Jean Zay entre 1936 i 1939, i es desenvolupa amb el pla Langevin-Wallon, en acabar la Segona Guerra Mundial, amb una detallada planificació d’una gran coherència programàtica. No obstant això, les reformes estructurals, entre 1959 i 1985, que van unificar el sistema educatiu francès tal com el coneixem actualment, no es van impregnar de l’escola democràtica imaginada en el període anterior. En lloc d’una orientació progressiva i individualitzada, el col·legi únic de René Haby és un tronc comú indiferenciat on els nens de tots els orígens estan sotmesos a ensenyaments orientats únicament a l’ingrés a l’ensenyament obligatori. Les últimes avaluacions internacionals mostren que França és un país on el determinisme social té un paper important en la formació educativa i professional dels joves. No obstant això, tot i que la igualtat d’oportunitats va resultar ser una mentida derrotada per la selecció meritocràtica, cal remarcar que el vincle social es troba amenaçat perquè l’escola democràtica no només ha de comparar el rendiment dels estudiants entre ells, sinó que també ha de crear el sentiment de pertinença envers una societat inclusiva per a tothom.

Paraules clau: escola democràtica, democratització a França, història de l’educació, igualtat d’oportunitats, reformes escolars, polítiques educatives.