Jasmin i Frederic Mistral, dos models literaris per a Miquel dels Sants Oliver

Resum

M. S. Oliver l'any 1903 va publicar al Diario de Barcelona la secció «Literatura extrangera », dedicada a l'anàlisi de l'obra d'alguns dels escriptors europeus més notables de l'època. La posició del crític, basada tant en criteris estètics com morals i polítics, s'expressava amb una nitidesa absoluta. D'una banda, rebutjava tres tipus de literatura que aleshores tenien un gran predicament: el simbolisme decadentista, la novel.la russa i el teatre ibsenià, als quals retreia, respectivament, l'excés d'hermetisme i la presentació d'actituds vitals depressives, el nihilisme i la tendència obsessiva a reflectir el malestar col.lectiu, i el seu individualisme rebel i antisocial. Enfront d'aquesta literatura que convidava a l'apatia existencial i a un individualisme exacerbat, la proposta era doble: d'una banda, el vitalisme estimulant d'alguns autors anglosaxons (Emerson i Kipling); de l'altra, dos poetes occitans (Jasmin i Mistral), molt especialment el segon, en l'obra del qual localitzava tot un seguit de valors literaris, ideològics i morals que li semblaven plenament positius: la tradició profunda en lloc del cosmopolitisme epidèrmic impulsat per les modes, la diafanitat de l'expressió i dels continguts enfront dels hermetismes expressius i les ambigüitats morals, la llatinitat enfront de l'hegemonia estètica i filosòfica de l'Europa del Nord.