El Complement indirecte: l'alternança datiu / acusatiu Autors/ores Joan-Rafael Ramos Alfajarín Resum Aquest article estudia el règim verbal d'una sèrie de verbs en què es produeix una alternança entre la funció de complement indirecte, que és l'originària, i la de complement directe, que és la innovadora. L'anàlisi, centrat en els verbs agentius (pegar, pagar, escriure, trucar, xiular, etc.), pretén fer veure que la manca d'un estudi sistemàtic, tant des d'un punt de vista sintàctic com dialectal, ha comportat que l'obra gramatical de referència, això és, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, i els diferents tractats gramaticals que en parlen presenten solucions poc homogènies. En aquest sentit, aquest treball estudia el conjunt dels verbs afectats analitzant-los i classificant-los sintàcticament, i posa de manifest les tendències dialectals. Així mateix, explica els factors que han afavorit aquestes alternances. Tot plegat contribueix a aclarir el tema abordat i pot esdevenir un punt de referència per a l'avaluació i revisió de la normativa sintàctica. Descàrregues Text complet Publicat 2005-07-04 Número Vol. 27 (2005) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
