La Negació i la concordança negativa en català antic Autors/ores Manuel Pérez Saldanya Resum En català antic la conjunció ni i els quantificadors negatius apareixen reforçats per la negació en les oracions negatives amb independència de la posició que ocupen en l'oració. Aquest fenomen sintàctic, conegut com a concordança negativa, afecta tant els mots que provenen de mots negatius llatins (ne o ni, null) com aquells que assoleixen un valor negatiu en llatí tardà o romànic primitiu (res, jamés, mai, etc.). La concordança negativa, tanmateix, no es manté de manera regular al llarg de l'edat mitjana i ja en textos medievals es pot rastrejar l'elisió del no en contextos en què aquests mots ocupen una posició preverbal. El procés d'afebliment de la concordança, a més, no es produeix de manera homogènia en tots els casos i, concretament, s'inicia amb els mots que ocupen les posicions oracionals més perifèriques (amb el nexe oracional ni i, més tard, amb les expressions temporals negatives). Descàrregues Text complet Publicat 2004-09-07 Número Vol. 26 (2004) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
