Més sobre l'origen del cat. Inxa, inxar, i cast. Hincha

Resumen

El cat. inxa malvolença, irritació' fou explicat com a manlleu del cast. hincha encono' mot normalment considerat un derivat d'hinchar (INFLARE). L'autor en un article de 1991 va defensar la tesi que inxa i el verb inxar aquissar', irritar, provocar' serien de creació expressiva, formats damunt una interjecció exhortativa insa! emprada per a incitar el gos a atacar. Aquesta hipòtesi ha estat posada, recentment, en dubte. El present estudi torna a tractar la complicada problemàtica d'inxa, de diversos components semàntics, amb una nova perspectiva i amb revisions. S'hi intenta provar: a) que la tesi del castellanisme no es pot sostenir, i b) que la tesi de creació expressiva és ben defensable i que ens assegura una explicació satisfactòria. S'hi demostra, a més, que la derivació d'inxa estelleta, pua' i mena d'empelt', d'inxa irritació' rep suport de la documentació disponible. En canvi, inxa llengüeta d'un instrument de vent' amb la variant guinxa, suposen una base onomatopeica en el so imitatiu inss / ginss. L'article tracta també la història del cast. hincha. Intenta demostrar que el cast. ant. incha odio', testimoniat només un cop en un text de la segona meitat del s. XIII, també deu ser de creació expressiva, formada a partir de l'exhortatiu insa! paral.lelament amb cat. inxa d'insa! D'altra banda, el cast. hincha encono', que comença a aparèixer en el s. XVI, s'explica com a un derivat d'hinchar inflar', això sí, però amb certa influència semàntica del verb henchir omplir' (IMPLERE).