La Pronunciació de les vocals en els topònims dels Països Catalans Autors/ores David Paloma Resum L'article repassa l'interès que ha despertat la pronunciació del vocalisme en els topònims dels Països Catalans. Pompeu Fabra i Joan Coromines s'hi van referir de passada, però no va ser fins al naixement de Televisió de Catalunya que Francesc Vallverdú va establir de manera implícita tres consignes de pronunciació: respectar la pronunciació local en alguns casos, respectar la pronunciació barcelonina en alguns casos de vocalisme tònic i respectar, finalment, els diversos accents estàndard de la llengua catalana. L'article esmenta tots els topònims que s'han anat aportant al llarg d'un quart de segle i demostra l'èxit desigual de les consignes. En l'última part es defensa la manera de dir els topònims d'acord amb el sistema vocàlic, tònic i àton, de cada varietat estàndard. L'autèntic polimorfisme fonètic es demostra en la validesa dels diversos accents per pronunciar topònims que, localment, poden dir-se amb un vocalisme diferent. Descàrregues Text complet Publicat 2013-07-08 Número Vol. 35 (2013) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
