Barcelona i la venjança dels ofesos Autors/ores Pere Ramírez i Molas Resum Proposem una relectura de l'elogi de Barcelona (QII, 72) que té en compte la integritat del text i la seva aparició en el context estratègic de l'acabament de la novel·la. Per tal de fer ressaltar la intenció fonamental de Miguel de Cervantes en aquest passatge, que és la de desmentir en forma resumida el fals llibre de Fernández de Avellaneda, seguim el camí de don Quijote i Sancho des de la Manxa a Barcelona i tornada. Crida l'atenció el forat negre espaciotemporal de l'itinerari aragonès de don Quijote. Contrastem les aventures barcelonines dels dos personatges amb les dels falsos don Quijote i Sancho a Saragossa. Constatem que don Quijote ha de saber des de QII, 59 qui és el veritable autor de QI, i pensem que per un pacte tàcit entre el personatge i Cervantes, don Quijote s'encarrega d'anar a cercar la venjança contra Avellaneda i contra els seus falsos personatges. Aquesta oportunitat la troba a Barcelona, la ciutat elogiada pel cavaller, entre altres raons, per haver estat la venganza de los ofendidos, la Barcelona venjadora i no pas venjativa. Descàrregues Publicat 2010-05-19 Número Vol. 32 (2010) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
