Díctics espacials i gramàtica en narracions orals Autors/ores Maria Josep Cuenca Ordinyana Resum La dixi és un dels fenòmens primordials del llenguatge i la comunicació, però no ha estat suficientment estudiada a partir de corpus reals, els quals mostren una varietat d'usos molt interessant. En aquest article, analitzem els díctics espacials en un corpus de narracions orals procedent del Corpus Audiovisual Plurilingüe i diferenciem set tipus de dixi espacial: la dixi situacional, que assenyala l'espai de l'enunciació; la dixi textual, on el díctic assenyala el text com a espai i té un antecedent en el text; la dixi am Phantasma i la presentacional, on el díctic espacial no assenyala l'enunciació ni el text anterior o posterior, sinó que ens situa en l'espai de la memòria i el coneixement compartit; i tres usos, indefinit, expletiu i gramaticalitzat, en què el díctic no assenyala cap element lingüístic o extralingüístic, sinó que ocupa l'espai d'una expressió que no es troba o deixa sense concreció algun espai sintàctic o discursiu. L'anàlisi mostra que els díctics espacials constitueixen un mecanisme molt freqüent i variat en la construcció de la narració i permet observar tipus de dixi característics de la gramàtica de l'oral. Descàrregues Publicat 2010-05-19 Número Vol. 32 (2010) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
