Les irreals omegues (1949), de J. V. Foix, una interpretació postsimbolista de la història del segle XX

Resum

Les irreals omegues (1949) de J. V. Foix és un dels poemaris més rellevants de la literatura moderna. Aquest article exposa en quin sentit se’l pot considerar un epítom de la modernitat i, dins d’aquesta, de la poesia postsimbolista. Se’n posen de manifest la connexió amb el conjunt de l’obra foixiana i la unitat estructural i simbòlica. Tot plegat permet llegir el llibre com una interpretació poètica de la història catalana i europea del segle XX, especialment dels anys trenta, feta des d’un pla simbòlic en què fenòmens culturals,polítics i socials són investigats en relació amb una experiència absoluta de la realitat que implica tots els àmbits, físics i metafísics, en què es desenvolupen les activitats humanes.