L’anàlisi de traduccions indirectes en vers: el cas de la poesia xinesa en català

Resum

A la suposada impossibilitat de la traducció de poesia se sumen les sospites que han acompanyat sempre la pràctica de la traducció indirecta. Aquest treball pretén analitzar teòricament aquesta qüestió i aplicar-hi un mètode d’anàlisi de traduccions basat en la Teoria de l’Optimitat, que va néixer en el camp de la fonologia i més endavant es va estendre a altres parts dels estudis gramaticals i de semàntica. La traducció de la poesia xinesa a llengües occidentals i més concretament al català és el camp de proves elegit per la distància tipològica entre les llengües i les diferències culturals entre tradicions literàries. Les traduccions de Marià Manent al català fetes a partir de traduccions a altres llengües, o bé amb l’ajut de traduccions literals al català ens han permès aportar estudis de casos per posar a prova el sistema.