Una altra bella dama del Carner de 1914. Al·legoria i poesia lírica en un poema de La paraula en el vent Autors/ores Marcel Ortín Universitat Pompeu Fabra DOI: https://doi.org/10.2436/20.2500.01.384 Resum Un dels poemes d’ambientació ciutadana recollits per Josep Carner a Auques i ventalls l’any 1914 és «La bella dama del tramvia», que recrea humorísticament el joc de les il·lusions i les decepcions en la consciència. Alguns dels poemes sobre l’amor de La paraula en el vent («La mà imperiosa», «El refús», «Acabaments», «Folla dona gentil») fan de l’estimada, o de la pulsió amorosa que desperta, una Belle dame sans merci, per bé que no l’anomenen mai amb aquest nom. I encara hi ha una altra bella dama en aquest segon llibre del 1914, caracteritzada des del títol com «la bella dama que no vol cantar». És la més enigmàtica de les tres, i això fa que el poema en què apareix sigui el més hermètic del llibre: demana, per a entendre’n bé el sentit, una aproximació lenta, observant el lloc que ocupa en el conjunt i acostant-hi altres textos que poden ajudar a explicar-lo. Descàrregues PDF Publicat 2024-02-12 Número Vol. 46 (2024) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
