Una altra bella dama del Carner de 1914. Al·legoria i poesia lírica en un poema de La paraula en el vent

Resum

Un dels poemes d’ambientació ciutadana recollits per Josep Carner a Auques i ventalls l’any 1914 és «La bella dama del tramvia», que recrea humorísticament el joc de les il·lusions i les decepcions en la consciència. Alguns dels poemes sobre l’amor de La paraula en el vent («La mà imperiosa», «El refús», «Acabaments», «Folla dona gentil») fan de l’estimada, o de la pulsió amorosa que desperta, una Belle dame sans merci, per bé que no l’anomenen mai amb aquest nom. I encara hi ha una altra bella dama en aquest segon llibre del 1914, caracteritzada des del títol com «la bella dama que no vol cantar». És la més enigmàtica de les tres, i això fa que el poema en què apareix sigui el més hermètic del llibre: demana, per a entendre’n bé el sentit, una aproximació lenta, observant el lloc que ocupa en el conjunt i acostant-hi altres textos que poden ajudar a explicar-lo.