Els cicles mítics del teatre d’Albert Mestres

Resum

Albert Mestres (Barcelona, 1960) és un dels autors més sòlids i originals de la dramatúrgia catalana actual. El seu teatre dialoga eclècticament i desinhibida amb els referents cultes i populars, i les tradicions literàries, artístiques i filosòfiques d’allò més heterogènies. Bona part dels seus textos s’inspiren en la rica tradició de la mitologia grecoromana per fer-ne una recreació lliure en clau actual. Poden agrupar-se en tres cicles mítics: a) l’homèric, centrat sobretot en La Ilíada i L’Odissea d’Homer (La bufa, 1714. Homenatge a Sarajevo i Aquiŀles o l’estupor); b) el tràgic, que parteix dels tres grans tragediògrafs grecs, Èsquil, Sòfocles i Eurípides (Dramàtic, Temps real, Farsa, Odola, Dos de dos, Un altre Wittgenstein, si us plau o L’holocaust, Una història de Catalunya i Confinament), i c) l’òrfic, amb Teogonia d’Hesíode i Les metamorfosis d’Ovidi com a referents principals (Contes estigis o el cabaret dels morts i Orfeu i Eurídice).