Història dels orígens de la Garnatxa negra Autores/as Josep M. Puiggròs i Jové Resumen Cuando hablamos de garnacha, primero habrá que distinguir entre vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau como las formas más importantes para designar, con interrogante, una misma cepa o un mismo vino. Este será el punto a desarrollar en esta comunicación. A partir del siglo XIII, en textos literarios o documentación de la realeza o de la nobleza encontramos citada la vernaccia, que podría ser la sinonimia de garnacha. Pero esta teoría está descartada por varios autores y describen a la vernaccia como un vino blanco dulce que en la época medieval se propagó, a partir de la Liguria y a través de Génova, por las diferentes cortes europeas como la Corona catalanoaragonesa, la francesa o la inglesa. Se conoce que la vernaccia llegó a Génova a través de las rutas comerciales con Oriente, especialmente con las islas griegas de Chipre y Creta. Posteriormente aparece la garnacha negra y habrá que resolver si se trata de una mutación de la vernaccia o de una nueva variedad. De la garnacha negra los primeros documentos encontrados son de los siglos XVI y XVII y son de autores catalanes. Un caso aparte es el cannonau, aceptado mayoritariamente como una sinonimia de garnacha, hasta hace poco tiempo muchos autores aceptaban que llegó a Cerdeña proveniente de Cataluña o de la península Ibérica. Actualmente han surgido nuevas teorías que indican que la cepa es originaria de Cerdeña. Descargas Text complet (Català) Publicado 2017-04-05 Cómo citar Puiggròs i Jové, J. M. (2017). Història dels orígens de la Garnatxa negra. Dossiers Agraris, 19, 11–32. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/DA/article/view/95029.001 Más formatos de cita ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descargar cita Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Vol. 19 (2017) Sección Artículos Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista DOSSIERS AGRARIS per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a DOSSIERS AGRARIS.Els autors responen davant la ICEA de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l'obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l'eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari en el text o en el material gràfic- a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s'autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista DOSSIERS AGRARIS no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.