Els mitjans de comunicació en català al País Valencià quaranta anys després de la Llei d’ús i ensenyament del valencià

Autors/ores

Paraules clau:

mitjans de comunicació, ecosistema comunicatiu, LUEV, Estatut d’Autonomia, identitat

Resum

El marc de ciutadania de l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) no han aconseguit superar segles de castellanització mediàtica ni desenvolupar mitjans de comunicació de massa en català, en clau valenciana i amb grans audiències, aptes per articular una identitat col·lectiva arrelada a les característiques pròpies del País Valencià. El mercat comunicatiu valencià en català es caracteritza per una amalgama de petits mitjans informatius i especialitzats amb audiències fragmentades que, si bé han contribuït al redreçament de la llengua, cap aglutina un públic massiu. Si exceptuem À Punt, la presència dels mitjans en català és bastant imperceptible perquè estan circumscrits majorment a l’àmbit local. Amb tot, els mitjans en català han experimentat un creixement sostingut passant de 47 revistes modestes l’any 1987 a 239 capçaleres en 2023 de premsa, ràdio, televisió i cibermitjans. L’articulació d’un mercat de comunicació propi, connectat a l’espai de comunicació català, continua sent una assignatura pendent.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Publicat

2025-06-27

Número

Secció

Dossier