Mandelbrot i l'atzar

Autores/as

  • Rosario Delgado de la Torre
  • Maria Jolis
  • Frederic Utzet Civit

Resumen

En aquest article analitzem la contribució de Benoît Mandelbrot, considerat el pare de la geometria fractal, a diferents aplicacions de les matemàtiques en àmbits on intervé l'atzar, com ara la lingüística, la hidrologia, les finances o l'enginyeria del teletrànsit. En fer-ho, introduïm alguns conceptes i relacions bàsics del seu treball, desenvolupat al llarg de més de mig segle, que han passat a formar part del cos del coneixement científic general. Incidim principalment en la llei de potència, l'autosimilitud, la memòria llarga i les cues pesades. També presentem amb cert detall el moviment brownià fraccionari, que Mandelbrot va donar a conèixer a la comunitat científica en un famós article de 1968. El moviment brownià fraccionari és el procés estocàstic més simple que gaudeix de les propietats d'autosimilitud i de memòria llarga, cosa que el fa idoni com a model en moltes situacions.

Publicado

2013-03-20

Cómo citar

Delgado de la Torre, R., Jolis, M., & Utzet Civit, F. (2013). Mandelbrot i l’atzar. Butlletí De La Societat Catalana De Matemàtiques, 27(2), 121–160. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/BSCM/article/view/79848.001

Número

Sección

Artículos