L'inici de la geometria no euclidiana a Itàlia

Autors/ores

  • Miriam Alcalá Vicente

Resum

La geometria no euclidiana és, probablement, la teoria matemàtica més revolucionària del segle XIX. Després de passar desapercebuda durant més de trenta anys, el 1860 s'inicia un procés de renaixença, que va ser impulsat per la labor de dos matemàtics, G. Jules Hoüel i Giuseppe Battaglini. En aquest article tractarem el procés de difusió, desenvolupament i acceptació de la nova geometria, centrant-nos en el context italià. En particular, mostrarem que l'aportació de Battaglini en aquest camp va més enllà de la divulgació. Al final del seu article «Sulla geometria immaginaria di Lobatschewsky» ens trobem amb una inesperada coincidència entre la descripció que fa del pla no euclidià i el model del disc donat més tard per Eugenio Beltrami. Ens proposem justificar la semblança entre les dues interpretacions.

Descàrregues

Publicat

2019-07-23

Com citar

Alcalá Vicente, M. (2019). L’inici de la geometria no euclidiana a Itàlia. Butlletí De La Societat Catalana De Matemàtiques, 34(1), 5–32. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCM/article/view/104068.003

Número

Secció

Articles