Espais i geografies de la ciència: Natura, ciutats i laboratoris a la historiografia de la ciència

Resum

Aquest article pretén recollir resumidament alguns dels treballs històrics més recents relacionats amb els espais i les geografies de la ciència, un camp d’estudi que ofereix magnífiques possibilitats i que es pot estudiar tenint en compte aproximacions, contextos i estudis de cas molt diversos. En primer lloc, es mostrarà com la natura és un espai on es produeixen un gran nombre d’activitats científiques que impliquen la participació tant d’experts com de profans. En el segon apartat, es mostrarà com la ciutat no és només un espai on es concentren una gran quantitat d’institucions científiques, sinó que elles mateixes són uns espais construïts —al menys en part— com a resultat de nombrosos intercanvis científics. Finalment, es considerarà una altra escala de geografies de la ciència per analitzar amb més detall alguns espais científics concrets com ara les aules, els hospitals o els laboratoris. Aquest article pretén mostrar com aquests nivells —natura, ciutats i espais concrets— ofereixen moltes oportunitats d’estudi per a la història de la ciència, quan són considerats no com a agents passius ni unitats independents, sinó com a espais científics connectats els uns amb altres i amb la societat.

Paraules clau: espais i geografies de la ciència, natura, ciutats, laboratoris, duanes, historiografia, segles XIX i XX