Mujer y ciudadanía: los casos de Concha Zardoya y Juana Castro Autors/ores Margaret Persin Rutgers University Paraules clau: poesía, ciudadanía, género, performatividad, franquismo, inmigración Resum La poesía de Concha Zardoya y de Juana Castro es interpretada en este artículo desde el punto de vista de la ciudadanía, entendida como acto preformativo y enmarcado por el eje espacio-temporal; se analiza así como estas autoras conjuran el pasado para exorcizar el presente. Zardoya presenta una difícil conceptualización del término “ciudadanía”. En su poesía invoca paisajes clave en la historia de España para integrar valores de comunidad y patriotismo, alejados de los impuestos por el régimen, y desde los cuales la mujer pueda desempeñar un nuevo papel como ciudadana. Castro, de un feminismo más conservador, critica en su obra el patriarcado y las estructuras jerárquicas como forma de poder, sirviéndose de pasajes de la Odisea para reflexionar sobre el presente y reivindicar a las mujeres, l@s inmigrantes y l@s marginados para una ciudadanía auténtica. Descàrregues PDF Publicat 2010-10-08 Número Núm. 15 (2009): Mujeres y naciones Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
