Les varietats catalanes d’olivera

Autors/ores

  • Antònia Ninot Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Mas de Bover, Constantí
  • Werner Howad Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Centre de Recerca en Agrigenòmica CSIC-IRTA-UAB-UB, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
  • Agustí Romero Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Mas de Bover, Constantí

Paraules clau:

Olea europaea L., olivera, germoplasma, oli, conservació, variabilitat, caracterització.

Resum

A Catalunya l’olivera ocupa el primer lloc pel que fa a superfície dels cultius llenyosos, amb una superfície estabilitzada al voltant de 110.000 ha, després del descens dels darrers anys. Les comarques amb major superfície són les Garrigues i el Baix Ebre, seguides del Montsià. La producció d’oli, entre 30.000 i 40.000 tones, segons els anys, s’obté majoritàriament de cinc varietats: l’arbequina, la morruda, la sevillenca, l’empeltre i la farga. La uniformització dels olis s’ha donat en moltes comarques, cosa que ha despertat l’interès per explorar varietats minoritàries i autòctones de diverses contrades, amb la ferma intenció de diferenciar-se d’altres àrees buscant l’estratègia de tipicitat d’un producte de qualitat. Catalunya és rica en biodiversitat, i les més de vuitanta varietats d’olivera identificades per l’IRTA fan possible que l’estratègia de qualitat diferencial tingui èxit. A més de les varietats tradicionalment conreades, hi ha altres varietats molt interessants des del punt de vista qualitatiu i nutricional. L’IRTA ha desenvolupat una tasca cabdal de recuperació, conservació i caracterització d’aquestes varietats. El Banc de Germoplasma de varietats catalanes d’olivera, amb seu a Constantí (Tarragonès), es dedica a la preservació i la caracterització dels recursos genètics catalans. Aquest article fa un repàs de la diversitat que hi ha a Catalunya tant en termes geogràfics com varietals, genètics i agronòmics, així com de les característiques dels olis de les varietats catalanes més representatives.

Paraules clau: Olea europaea L., olivera, germoplasma, oli, conservació, variabilitat, caracterització.

Descàrregues

Número

Secció

Articles