Trameses

Actualment aquesta revista no accepta trameses.

Llista de verificació per preparar trameses

Com a part del procés de la tramesa, els autors/ores han de verificar que compleixen totes les condicions següents. En cas que no se segueixin aquestes instruccions, les trameses es podran retornar als autors/ores.
  • La tramesa no ha estat publicada anteriorment, ni tampoc no s’ha enviat anteriorment a una altra revista (o s’ha proporcionat una explicació a «Comentaris a l’editor/a»).
  • El fitxer de la tramesa és en format Microsoft Word, RTF o WordPerfect.
  • S’han proporcionat els URL per a les referències sempre que ha estat possible.
  • El text és en interlineat simple, utilitza un tipus de lletra de 12 punts i aplica cursiva en lloc de subratllat (excepte per a les adreces URL). Totes les il·lustracions, figures i taules s’han ubicat a la posició que els correspon, i no al final del text.
  • El text compleix els requisits estilístics i bibliogràfics establerts a la secció «Indicacions per als autors/es» de la pàgina «Quant a la revista».
  • Per a les trameses a seccions revisades per persones expertes, s’han seguit les instruccions de la secció «Com assegurar una revisió cega».

Directrius per a l’autor/a

1. Presentació d’originals

1.1. Els ER accepten propostes d’articles i altres contribucions que seran redactats preferentment en qualsevol llengua romànica, excepcionalment en alemany o en anglès. Tota la correspondència referent als ER i totes les contribucions (articles, articles miscel·lanis, recensions, cròniques i necrologies) han d’adreçar-se a: estudis.romanics@iec.cat. Els llibres per a recensió o per a notes a llibres rebuts han de ser tramesos a l’adreça postal: Estudis Romànics, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona.

Els treballs estaran escrits en la tipografia Times New Roman, cos 12 i interlineat 1,5. Les notes aniran a peu de pàgina. Els mapes, figures i taules es presentaran amb la qualitat i el format adequats per a la seva reproducció gràfica. L’encapçalament dels articles contindrà el títol, el nom o els noms dels autors i de la institució a la qual pertanyen, una adreça postal i l’adreça electrònica, juntament amb un resum de l’article, que no serà més llarg de 150 mots. Al final del resum, s’afegirà una llista de mots clau (màxim: 5 mots), que donin una orientació temàtica del contingut de l’article.

1.2. Atès que els volums dels ER apareixeran l’abril o el maig de cada any, s’hauran de lliurar els originals (articles i recensions) dins dels mesos d’abril o maig de l’any anterior. En cas que el volum en preparació ja hagi atès el màxim de l’extensió prevista, l’oferta de noves col·laboracions serà objecte de contactes entre els autors i el Comitè de Redacció. Les cròniques s’hauran de lliurar abans de l’1 de setembre.

1.3. Els col·laboradors de la revista són els responsables del contingut de llurs textos.

2. Citacions

2.1. Les citacions, si són breus, es reproduiran a l’interior d’un paràgraf de l’article entre cometes angulars (« »), però, si són prou llargues, seran reproduïdes en un paràgraf a part, sagnades en un cos de lletra més petit (Times New Roman, cos 10) i sense cometes. Les transcripcions fonètiques i fonològiques d’un so o d’una seqüència adoptaran el sistema de l’Associació Fonètica Internacional (AFI). L’autor exposarà en una nota els criteris de transcripció del llenguatge oral o textual que eventualment hagi utilitzat.

2.2. Les formes etimològiques (llatines, germàniques, etc.) seran indicades en versaletes

3. Referències bibliogràfiques

3.1. Referències bibliogràfiques a l’interior del text:

  • • Seran donades entre parèntesis amb el nom de l’autor, l’any de l’edició que es fa servir i que se cita, i les pàgines, separades de l’any per dos punts: (Fabra 1956: 87-88).
  • • Si es tracta d’una obra de més d’un volum, aquest serà indicat abans del número de pàgines en xifres romanes: (Solà 1973: II, 89).
  • • Si la referència és part del text, s’indicarà així: «Segons Fabra (1956: 87-88), la llengua...».
  • • Si l’obra citada té dos autors, s’escriuran els dos noms separats per una barra inclinada: (Riquer / Comas 1964: 123). Si en té més de dos, s’indicarà amb el cognom del primer autor i et al.: (Artonne et al. 1969: 4-6).
  • • Els llibres de diversos autors (actes de congressos, miscel·lànies d’homenatge, obres collectives, etc.) seran citats pel nom de l’editor o curador, seguit de la indicació «ed.»: (Bover / Martí Olivella / Newman, ed. 1996: 153-154). En el cas de miscel·lànies col·lectives en què no figuri l’editor o curador, s’indicarà l’autoria amb l’abreviatura D. A.: (D. A. 1988).
  • • Les obres de referència que s’acostumen a abreujar amb sigles, se citaran mitjançant aquestes sigles, que es desenvoluparan a la bibliografia: (DCVB, s. v. atrapassar); en el cas del DECat, del FEW i del LEI, es recomana citar-ne volum, pàgina, columna i, eventualment, línies (DECat II, 447b, 38-41).

3.2. Totes les obres a què s’hagi fet referència en el cos de l’article es recolliran a la bibliografia
final.

3.3. Exemples amb vista a la bibliografia final.

Llibres

Rosselló, Ramon X. (20112): Anàlisi de l’obra teatral (Teoria i pràctica). València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Fabra, Pompeu (19957 [1933]): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC. [Edició facsímil].
D. A. (1988): Actes del Col·loqui Internacional sobre el Modernisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Jorba, Manuel / Molas, Joaquim / Tayadella, Antònia (ed.) (1992): Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença, vol. I (Estudis Universitaris Catalans, vol. XXVII). Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
Novalis (1907): Enric d’Ofterdingen, trad. de J. Maragall. Barcelona: Biblioteca Popular de «L’Avenç».
DCVB = Alcover, Antoni M. / Moll, Francesc de Borja (19782 [1930-1962]): Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll.

Parts de monografies

Barbal, Maria (1989): «Camins de ciutat», dins Segura, Isabel (ed.): Barceldones. Barcelona: L’Eixample, p. 43-56.
Crystal, David (20052 [1986]): «The Language of Shakespeare», dins Shakespeare, William: The Complete Works, a cura de Stanley Wells. Montgomery / Oxford: Clarendon / Oxford University Press, p. XLV-LXIV.

Parts de publicacions periòdiques

Castellanos, Jordi (2002, gener): «Literatura catalana i compromís social en els anys trenta», Els Marges, 69, p. 7-23.
Wright, George T. (1992): «An Almost Oral Art: Shakespeare’s Language on Stage and Page», Shakespeare Quarterly, vol. 43, núm. 2, p. 159-169.
Hortalà, Josep (1999, 3 de desembre): «El llenguatge», Avui, p. 35.

Publicacions en línia

Lloret, Maria-Rosa (2015, primavera): «La sufixació apreciativa del català: creacions lèxiques i implicacions morfològiques», Caplletra, 58, p. 55-89. En línia: <https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7137/6892>. [Consulta: 2 de desembre de 2015.]
Ibáñez-Fanés, Jordi (2013, tardor): «Antigone’s Long Shadow: Myth, Politics, and Memory in Democratic Spain», Hispanic Issues On Line, 13 (Duprey, Jennifer [ed.]: Whose Voice Is This? Iberian and Latin American Antigones).
En línia: <http://cla.umn.edu/sites/cla.umn.
edu/files/hiol_13_10_ibanezfanes_antigones_long_shadow.pdf. >. [Consulta: 19 de març de 2016.]

4. Requisits per als articles

4.1. Pel fet de presentar un article per a la seva eventual publicació a ER, l’autor o els autors accepten que es tracta d’un text original i inèdit, i posen en coneixement del Comitè de Redacció que l’article no ha estat presentat a cap altra revista o publicació. Si l’autor té la intenció de publicar en algun lloc un article estretament relacionat amb el que presenta als ER, convindria que
n’assabentés la Redacció.

4.2. Normalment, l’extensió màxima dels articles serà de 30 pàgines (Times New Roman, cos 12 i interlineat 1,5 = 85.500 caràcters amb espais cf. 1.2.). Els casos excepcionals seran resolts d’acord amb el Comitè de Redacció. També s’admet la possibilitat de fragmentar un article llarg en dues meitats, que seran publicades en dos volums correlatius de la revista. En aquest cas, s’inclourà
la bibliografia al final de cadascuna de les parts. La revista no envia separates als autors, però aquests, si volen, poden extreure el seu text en PDF al Portal de Publicacions de l’IEC: <http://publicacions.iec.cat/>.

4.3. Si l’autor fa servir sigles altres que les que hi ha a la llista de sigles recomanades pels ER, cal que la primera vegada que cita l’entitat a què fan referència ho faci amb el nom desplegat i la sigla a continuació entre parèntesis. Exemple: 1) primera vegada: Revista de Filología Románica (RFR); 2) a continuació: RFR.
El Comitè de Redacció considerarà la possibilitat d’incorporar aquestes sigles a la llista recomanada pels ER.

4.4. Els articles tramesos als ER seran avaluats per especialistes designats pel Comitè de Redacció. Dins el termini de tres mesos després de la recepció d’un article, els autors seran informats del resultat de l’avaluació. Eventualment, aquesta pot suscitar certes modificacions al text, que seran convingudes entre els autors i el Comitè de Redacció. Els especialistes duran a terme llur
comesa sense conèixer els noms dels autors.

4.5. El qüestionari que s’enviarà als avaluadors serà el següent: Justifiqueu, si us plau, les respostes i indiqueu en quins punts de l’article (pàgina o paràgraf)
es basen les vostres observacions.

  1. El tema de l’article és adequat per als ER?
  2. Considereu que aquest article fa una aportació original i de qualitat al tema que tracta? 2a. Si la resposta és «sí», podeu resumir breument en què consisteix l’aportació d’aquest
    article?
     2b. Si la resposta és «no», considereu que, tanmateix, és una aportació interessant com a estat
    de la qüestió, balanç crític de la recerca, etc.?
  3. La metodologia és l’adequada per al tema que tracta l’article? 
  4. L’autor coneix suficientment l’estat actual de la recerca en el tema que tracta? 
  5. L’autor és objectiu i mesurat en referir-se a la bibliografia o les aportacions d’altri? 
  6. Creieu que no han estat presos en consideració aspectes importants i necessaris per a la recerca que proposa l’article? 
  7. Creieu que hi ha en l’article alguna cosa de sobrer? 
  8. Pel que fa als aspectes formals, l’autor utilitza un llenguatge i un registre correctes i adequats i que reflecteixen clarament les idees exposades? 
  9. Hi ha altres observacions que vulgueu fer? 
  10. Considereu, doncs, que l’article pot ser publicat en els ER?

4.6. Els titulars dels drets d’autor seran els col·laboradors. Si en el futur aquests volen reproduir llurs textos en una altra publicació, ho comunicaran a l’Institut d’Estudis Catalans (a través del Comitè de Redacció dels ER), i en faran constar la font original dins la nova publicació.

5. Requisits per a les recensions, les cròniques i les necrologies

5.1. Les recensions, les cròniques i les necrologies seran presentades segons les mateixes normes establertes per als articles (pel que fa al nom dels autors, llurs institucions i adreces, etc.), llevat del resum i els «mots clau». Per tant, es prescindirà de l’encapçalament corresponent a la primera pàgina dels articles (cf. 1.1.). En principi, les recensions i les necrologies tindran 8 pàgines com a màxim (Times New Roman, cos 12 i interlineat 1,5 = 22.800 caràcters amb espais) i
les cròniques no hauran d’excedir les 2 pàgines (Times New Roman, cos 12 i interlineat 1,5 = 5.700 caràcters amb espais).

5.2. Atesa l’aparició anual dels ER, en el moment de redactar les necrologies i les notes destinades a la «Crònica», els autors no faran servir indicacions temporals relatives («el proper mes de març», «l’any passat», etc.), sinó les indicacions absolutes corresponents («el mes de març de 2000», «l’any 1998», etc.).

5.3. Les cròniques hauran de referir-se a activitats en el camp de la lingüística i de la literatura romàniques que s’hagin realitzat al llarg del període que va de l’1 d’octubre d’un any al 30 de setembre de l’any següent.  

5.4. Les necrologies valoraran d’una manera sintètica aspectes científics i humans de l’activitat duta a terme per la persona finada i es procurarà evitar els llistats bibliogràfics.

5.5. Les recensions seran encapçalades per la referència bibliogràfica de l’obra ressenyada: Veny, Joan / Pons, Lídia (1998): Atles lingüístic del domini català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 526 p.
Al final del text, s’hi introduirà el nom de l’autor, amb els cognoms en versaleta, i la universitat o institució a la qual pertany, tot justificat a la dreta: Philip V. Silversmith University of Toronto

5.6. En principi, les recensions s’ocuparan d’obres aparegudes fins al voltant de quatre anys abans del moment de redactar-les i han de ser descriptives i crítiques. Per a ser preses en consideració i publicades, totes les recensions seran examinades pel Comitè de Redacció.

6. Correcció de proves

6.1. Les proves seran trameses a l’autor (o al primer dels autors, quan n’hi hagi més d’un), el qual, després de corregir-les, les retornarà al Comitè de Redacció en la data que se li indicarà. En tot cas, transcorregut aquest termini sense rebre-les, la Redacció considerarà que l’autor dona per bona la versió enviada.

6.2. En la correcció de proves, els autors s’abstindran d’introduir-hi cap addició.

6.3. En principi, els autors de cròniques no rebran proves, si no és que ho demanen d’una manera explícita.

6.4. Els col·laboradors rebran un exemplar del volum de la revista en què aparegui la seva
contribució.

7. Edició en línia

7.1. Uns mesos després de la publicació en paper del volum d’Estudis Romànics, es podrà consultar i descarregar els continguts de la revista al Portal de Publicacions de l’IEC: <http://publicacions.iec.cat/>.

Articles

Política

Declaració de privacitat

Les adreces electròniques i els noms introduïts en aquest lloc s’utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats per aquesta revista i no es faran servir amb cap altra finalitat ni es posaran a disposició de tercers.