1.  Presentació d’originals

1.1

S’accepten articles i altres contribucions procedents de qualsevol país. Seran redactats preferentment en qualsevol llengua romànica, excepcionalment en alemany o en anglès. Tota la correspondència referent als ER i totes les contribucions (articles, miscel·lànies, recensions, cròniques i necrològiques) han d’adreçar-se a: Institut d’Estudis Catalans, Estudis Romànics, Comitè de Redacció, carrer del Carme, 47, E-08001 Barcelona (adreça electrònica: estudis.romanics@iec.cat). A la mateixa adreça han de ser tramesos els llibres per a recensió o notícia bibliogràfica.

1.2

Els originals seran presentats en suport informàtic, enregistrats preferentment amb un programa de PC i en paper. És recomanable que l’autor en conservi una còpia per a la correcció de proves. Els treballs estaran escrits a espai 1’5 en fulls de format DIN A4. Els mapes, figures i taules estaran a punt per a la reproducció gràfica. El primer full dels articles contindrà el títol, el nom o noms dels autors i de la institució a la qual pertany, una adreça convencional de contacte i, si és possible, l’adreça electrònica, juntament amb un resum de l’article, que no serà més llarg de 150 mots. Al final del resum, hom hi indicarà una llista de «mots clau» (màxim: 5 mots), que donin una orientació temàtica del contingut de l’article. Les notes s’adjuntaran a peu de pàgina.

1.3

Atès que els volums dels ER apareixeran l’abril/maig de cada any, s’hauran de lliurar els originals (articles i recensions) dins dels mesos d’abril/maig de l’any anterior. En cas que el volum en preparació ja hagi atès el màxim de l’extensió prevista, l’oferta de noves col·laboracions serà objecte de contactes entre els autors i el Comitè de Redacció. Pel que fa a les cròniques, s’hauran de lliurar abans de l’1 de setembre.

1.4

Els col·laboradors de la revista són els responsables del contingut de llurs textos.

2.  Citacions i referències bibliogràfiques

2.1

Les citacions, si són breus, es reproduiran a l’interior d’un paràgraf de l’article entre cometes angulars (« »), però, si són prou llargues, seran reproduïdes en un paràgraf a part, sagnades en un cos de lletra més petit i sense cometes. Les transcripcions fonètiques i fonològiques d’un so o d’una seqüència adoptaran el sistema de l’Associació Fonètica Internacional (AFI). L’autor exposarà en una nota final els criteris de transcripció del llenguatge oral o textual que eventualment hagi utilitzat.

2.2

Les formes etimològiques (llatines, germàniques, etc.) seran indicades en versaletes.

2.3

Les referències bibliogràfiques a l’interior del text seran donades entre parèntesis amb el nom de l’autor, l’any de l’edició que es fa servir i que se cita, separat per una coma, i les pàgines, separades de l’any per dos punts: (Fabra, 1956: 87-88). Si es tracta d’una obra de més d’un volum, aquest serà indicat en xifres romanes, després del nom de l’autor (o dels autors): (Solà, II, 1973: 89). Els llibres de diversos autors (actes de congressos, miscel·lànies d’homenatge, obres col·lectives, etc.) seran citats pel nom de l’editor o curador, seguit de la indicació «ed.»: (Bover / Martí Olivella / Newman, ed., 1996: 153-154). Els diccionaris seran mencionats pel nom de l’autor o per les sigles de l’obra, seguits per la indicació «s. v.» i el mot a què es fa referència en cursiva: (DCVB, s. v. atrapassar); en el cas del DECat, de J. Coromines recomanem citar-ne el volum, pàgina, columna i, eventualment, línies (per exemple, DECat II, 447 b, 38-41). Si la referència és part del text, serà usada la forma: «Fabra (1956: 87-88) afirma que...». Si l’obra citada té dos autors, hom escriurà els dos noms separats per una barra inclinada: (Riquer / Comas, 1964). Si en té més de dos, hom en citarà tots els noms la primera vegada (Artonne / Guizard / Pontal, 1969) i emprarà la forma abreujada en les referències posteriors: (Artonne et al., 1969). Si en una mateixa citació s’inclouen diverses referències, aquestes seguiran l’ordre cronològic: (Aguiló, 1915; Alcover / Moll, 1960; Coromines, 1991).

2.4

Totes les obres a què hom s’hagi referit en el cos de l’article han de recollir-se a la bibliografia consultada o de referència, al final de l’article, i disposada per ordre alfabètic (cfr. 2.5.).

2.5

Manera de fer la citació completa de les obres, i exemples.

a) Autor/autors
Cal posar, en primer lloc, els cognoms en versaleta, seguits del nom en rodona. Sempre que es conegui el nom de l’autor que se citi per inicials, serà desplegat.

Si hi ha més d’un autor, s’han de consignar separats amb una barra inclinada (cfr. 2.3).

Hom considera autor l’editor, compilador o curador d’una obra col·lectiva. En aquest cas, es posa l’abreviatura «(ed.)» després del nom de l’autor:
Colón, Germà (ed.);
Mollà, Toni / Palanca, Carles (ed.).

b) Any d’edició
L’any de l’edició de l’obra que es fa servir i que se cita es posa entre parèntesis després del nom de l’autor o de l’abreviatura «(ed.)»: Morant, Ricard / Escrivà, Vicent (1987); Colón, Germà (ed.) (1995).

Si l’edició és altra que la primera, s’indica amb un número volat després de l’any. Per exemple, (1998³) vol dir que l’autor ha fet servir la tercera edició.

Si es vol fer constar l’any de la primera edició, es posa a continuació, dins dels parèntesis i entre claudàtors: (1998³ [1995]).

Entre l’any d’edició i el títol de l’obra, s’hi posen dos punts:

Ferrer i Gironès, Francesc / Cruañas, Josep (1990): Els drets lingüístics dels catalanoparlants. Barcelona: Edicions 62, 328 p.

Pomer, Pere (2003): L’edició de textos literaris. Barcelona: La Guardiola.

c) Títol
El títol d’una publicació (monografia, revista, actes d’un congrés, miscel·lània, etc.) s’expressa en cursiva a continuació de l’any d’edició, separat per dos punts: (1999): Gramàtica catalana.

El títol d’una part d’una publicació (article, capítol, contribució, annex, etc.) s’expressa en rodona i entre cometes. A continuació, després d’un punt, s’hi posa el títol de la publicació en cursiva: «Construcció pleonàstica de relatiu». Converses filològiques.

Pel que fa a les revistes, cal posar-ne el nom en cursiva, seguit d’un punt, i indicar-ne el volum o el número que la identifica precedit per l’abreviatura «Vol.» o «Núm.»: «Barcelona und Alterität». Zeitschrift für Katalanistik. Vol. 11.

d) Ciutat, editorial
La ciutat se cita tal com apareix en l’obra. I, a continuació, separada per dos punts, s’hi posa l’editorial: Tübingen: Niemeyer.

Si hi ha més d’una editorial, se separen amb un punt i coma: Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra.

Si hi ha més d’un lloc d’edició, se separen amb un punt i coma: Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Vic: Eumo.

e) Indicació del nombre de pàgines d’una monografia o d’un article
Només el títol d’un llibre o monografia ressenyats s’indica el nombre de pàgines, que figurarà després de l’editorial, separat per una coma i seguit per l’abreviatura «p.»:

Alibert, Lois (1935): Gramatica occitana. Vol. I. Tolosa: Societat d’Estudis Occitans, 234 p.

Les pàgines d’un article, d’un capítol, d’un annex, etc. s’indicaran després de l’editorial, separades per una coma i precedides per l’abreviatura «p.»:

Coromines, Joan (1943): «Noms de lloc d’origen germànic». Miscel·lània Fabra. Buenos Aires: Coni, p. 108-132.

f) Indicació de la col·lecció
Si l’obra es publica dins una col·lecció, aquesta es pot citar al final, entre parèntesis, amb el nom de la col·lecció en primer lloc i després el número –en xifres aràbigues o romanes– que l’obra hi ocupa, separat per una coma:

Bruguera, Jordi (1990): Diccionari ortogràfic i de pronúncia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 215 p. (Diccionaris Complementaris, 1).

g) Indicació del volum
Si l’obra que se cita té més d’un volum, es pot indicar després de l’editorial, amb la xifra aràbiga que correspongui seguida de l’abreviatura «vol.»:

DCVB. Palma: Moll. 10 vol.

Si l’obra que se cita té més d’un volum, però només se n’ha consultat un, s’indica després del títol amb l’abreviatura «Vol.» seguida de la xifra en aràbigues o en romanes que correspongui. Si aquest volum té títol, es posa després, precedit de dos punts i en cursiva:

Par, Joan (1995): Història dels egipcis. Vol. 24: El segle XX.

D’acord amb la periodicitat de la revista que se cita, pot ser convenient de fer-ne constar la setmana, el mes, el trimestre, etc.

h) Responsabilitat secundària
Si hom considera convenient de posar-hi les responsabilitats secundàries, com ara les del traductor, il·lustrador, etc., es fa en rodona després del títol, separat per un punt i seguit:

Swift, Jonathan: Els viatges de Gulliver. Traducció de J. Ferran Mayoral.

i) Notes addicionals
Pot ser que interessi especificar una dada addicional de l’obra, com ara que és a punt d’aparèixer o que es tracta d’una edició facsímil. Aquesta informació es pot posar al final de totes les dades, entre claudàtors:

Pomer, Pere: L’edició de textos literaris. Barcelona: La Guàrdia. [En premsa].

Fabra, Pompeu (1995⁷ [1933]): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC, 135 p. (Biblioteca Filològica, XXII). [Edició facsímil].

2.6

Exemples amb vista a la bibliografia final (cfr. 2. 3.).

Monografies
Alibert, Lois (1935): Gramatica occitana. Vol. I. Tolosa: Societat d’Estudis Occitans.

Fabra, Pompeu (1995⁷ [1933]): Gramatica catalana. Barcelona: IEC (Biblioteca Filològica, XXII). [Edició facsímil].

Carbonell, Jordi / Carreras, Joan (ed.) (1988-1993²): Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 25 vol.

Parts components de monografies

— Quan l’autor de la part i el de la monografia són el mateix:
Coromines, Joan (1943): «Noms de lloc d’origen germànic». Miscel·lània Fabra. Buenos Aires: Coni, p. 108-132.
— Quan l’autor de la part i el de la monografia són diferents:
Barbal, Maria (1989): «Camins de ciutat». Segura, Isabel (ed.): Barceldones. Barcelona: L’Eixample, p. 43-56 (Espai de Dones).

Parts components de publicacions seriades especialitzades
Piquer, Adolf / Salvador, Vicent (ed.) (1999): «Animalogia i ironia en el Realisme Màgic: a propòsit de Pere Calders». Zeitschrift für Katalanistik. Vol. 12. Tübingen: Universität Tübingen, p. 17-30.

Parts components de publicacions periòdiques no especialitzades
Hortalà, Josep (1999): «El llenguatge». Avui, 3.XII.1999. Barcelona, p. 35.

Parts components de miscel·lànies, actes de congressos, etc.
Neubert, Albrecht (1992): «Fact and Fiction of the Bilingual Dictionary». Euralex’90. Actas del IV Congreso Internacional. Barcelona: Bibliograf, p. 29-42.

Segarra, Mila (1984): «Reflexions sobre la normativa sintàctica actual». Universitat de Barcelona. Departament de Llengua Catalana: Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 13-37.

Diccionaris
Bruguera, Jordi (1990): Diccionari ortogràfic i de pronúncia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 200 p. (Diccionaris Complementaris, 1).

DCVB = Alcover, Antoni M. / Moll, Francesc de Borja (1978² [1930-1962]): Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll. 10 vol.

Aguiló i Fuster, Marian (1915): Diccionari Aguiló. Edició a cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. Barcelona: IEC. 8 vol.

3. Requisits per als articles

3.1

Pel fet de presentar un article per a la seva eventual publicació a ER, l’autor o els autors accepten que es tracta d’un text original i inèdit, i posen en coneixement del Comitè de Redacció que l’article no ha estat presentat a cap altra revista o publicació. Si l’autor té la intenció de publicar en algun lloc un article estretament relacionat amb el que presenta als ER, cal que n’assabenti la Redacció.

3.2

Normalment, l’extensió màxima dels articles serà de 30 pàgines de 30 línies (espai 1’5, cfr. 1.2.). Els casos excepcionals seran resolts d’acord amb el Comitè de Redacció. També s’admet la possibilitat de fragmentar un article llarg en dues meitats, que seran publicades en dos volums correlatius de la revista. En aquest cas, hom inclourà la bibliografia al final de cadascuna de les parts i es faran dos extrets diferents.

3.3

Si l’autor fa servir sigles altres que les que hi ha a la llista de sigles recomanades pels ER, cal que la primera vegada que cita l’entitat a què fan referència ho faci amb el nom desplegat i la sigla a continuació entre parèntesis. Exemple: 1) primera vegada: Revista de Filología Románica (RFR); 2) a continuació: RFR.

El Comitè de Redacció considerarà la possibilitat d’incorporar aquestes sigles a la llista recomanada pels ER.

3.4

Els articles tramesos als ER seran avaluats per especialistes designats pel Comitè de Redacció. Dins el termini de tres mesos després de la recepció d’un article, els autors seran informats del resultat de l’avaluació. Eventualment, aquesta pot suscitar certes modificacions al text, que seran convingudes entre els autors i el Comitè de Redacció. Els especialistes duran a terme llur comesa sense conèixer els noms dels autors.

3.5

En cada cas, els avaluadors són pregats de respondre al qüestionari següent, preparat pel Comitè de Redacció:

Justifiqueu, si us plau, les respostes i indiqueu en quins punts de l’article (pàgina o paràgraf) es basen les vostres observacions.

1. - El tema de l’article és adequat per als ER?
2. - Considereu que aquest article fa una aportació original i de qualitat al tema que tracta?
     2a. - Si la resposta és «sí», podeu resumir breument en què consisteix l’aportació d’aquest article?
     2b. - Si la resposta és «no», considereu que, tanmateix, és una aportació interessant com a estat de la qüestió, balanç crític de la recerca, etc.?
3. - El mètode emprat és l’adequat per al tema que tracta l’article?
4. - L’autor coneix suficientment l’estat actual de la recerca en el tema que tracta?
5. - L’autor és objectiu i mesurat en referir-se a la bibliografia o les aportacions d’altri?
6. - Creieu que no han estat presos en consideració aspectes importants i necessaris per a la recerca que proposa l’article?
7. - Creieu que hi ha en l’article alguna cosa de sobrer?
8. - Pel que fa als aspectes formals, l’autor utilitza un llenguatge i un registre correctes i adequats i que reflecteix clarament les idees exposades?
9. - Hi ha altres observacions que vulgueu fer?
10. - Considereu, doncs, que l’article pot ser publicat en els ER?

3.6

Els titulars dels drets d’autor seran els col·laboradors. Si en el futur aquests volen reproduir llurs textos en una altra publicació, ho comunicaran a l’Institut d’Estudis Catalans (a través del Comitè de Redacció dels ER), i en faran constar la font original dins la nova publicació.

4. Requisits per a les recensions, les cròniques i les necrologies

4.1

Les recensions, les cròniques i les necrologies seran presentades segons les mateixes normes establertes per als articles (pel que fa al nom dels autors, llurs institucions i adreces, etc.), llevat del resum i els «mots clau». Per tant, hom prescindirà del full corresponent a la primera pàgina per als articles (cfr. 1.2). En principi, les recensions i les necrologies tindran 8 pàgines com a màxim (espai 1’5) i les cròniques no hauran d’excedir de 2 pàgines (espai 1’5).

4.2

Atesa l’aparició anual dels ER, en el moment de redactar les notes destinades a la «Crònica», els autors no faran servir indicacions temporals relatives («el proper mes de març», «l’any passat», etc.), sinó les indicacions absolutes corresponents («el mes de març del 2000», «l’any 1998», etc.).

4.3

Les cròniques hauran de referir-se a activitats en el camp de la lingüística i de la literatura romàniques que s’hagin realitzat en el transcurs dels dos darrers anys (en el moment de redactar-les).

4.4

Les necrologies valoraran aspectes científics i humans de l’activitat duta a terme per la persona finada.

4.5

Les recensions seran encapçalades per la referència bibliogràfica de l’obra ressenyada:

Veny, Joan / Pons, Lídia (1998): Atles lingüístic del domini català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 526 p.

Al final del text s’hi introduirà el nom de l’autor, amb els cognoms en versaleta, i la universitat o institució a la qual pertany, tot arrambat a la dreta:

Philip V. Silversmith
University of Toronto

4.6

En principi, les recensions s’ocuparan d’obres aparegudes al voltant de quatre anys abans del moment de redactar-les i han d’ésser tant descriptives com crítiques. Per a ésser preses en consideració i publicades, totes les recensions seran examinades prèviament pel Comitè de Redacció.

5. Correcció de proves. Extrets

5.1

Les proves seran trameses a l’autor (o al primer dels autors, quan n’hi haurà més d’un), el qual, després de corregir-les, les retornarà al Comitè de Redacció en el termini que se li indicarà. En tot cas, transcorregut aquest termini sense rebre-les, la Redacció considerarà que l’autor dóna per bona la versió enviada.

5.2

En la correcció de proves, els autors s’abstindran d’introduir-hi cap addició.

5.3

En principi, els autors de cròniques no rebran proves, si no és que ho demanen d’una manera explícita.

5.4

Els col·laboradors rebran un exemplar del volum de la revista en què aparegui la seva contribució i vint extrets gratuïts, a excepció dels autors de les cròniques, que només rebran un exemplar del volum.

Data d'actualització 21/02/2011