Rendiment i lecturabilitat tipogràfica a la premsa escrita : l'evolució del disseny de les tipografies de premsa, entre la preocupació per l'espai i la comoditat de lectura

Autores/as

  • Josep Rovirosa i Olivé

Resumen

S'entén per rendiment tipogràfic la capacitat que té una font per reproduir el màxim nombre de matrius en el mínim espai possible. Aquest concepte no es pot deslligar d'un altre, la lecturabilitat o readability, que es defineix com la capacitat de llegir textos en diaris, revistes o llibres durant temps prolongats, amb el mínim esforç visual. Per tant, rendiment i lecturabilitat conformen una difícil equació, la resolució de la qual ens permetrà encabir el màxim nombre de matrius tipogràfiques en el mínim espai possible, sense dificultar la comoditat de la lectura. L'equilibri entre els dos pols d'aquesta equació és el que han perseguit el dissenyadors de tipografies per a premsa durant els últims cent anys. Les primeres dècades del segle passat els tipògrafs van lluitar per aconseguir lletres el més netes i clares possible. Després, sobretot a partir de la Times de Stanley Morison, la cerca d'un rendiment òptim ha estat una de les divises, donant la màxima claredat, sobretot, a l'espai interior de les lletres o contraforma. Les fonts de la Mergenthaler Linotype Company, els treballs de Dwiggins, pare de la fórmula M, o les creacions de Gerard Unger, amb la seva coneguda Gulliver, són algunes de les fites en la cerca de l'equilibri entre rendiment i lecturabilitat.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Publicado

2010-04-21