La fotografía como mecanismo de resistencia y su implicación en las relaciones entre el sujeto, la imagen y el espectador Autors/ores Natalia de la Ossa University of Edinburgh Resum The aim of this article is to try to assess the potential of photography as a means of resistance for women and feminists. This concept is important because it implies, first and foremost, a subject who is capable of being an agent and whose intentionality can be used to meet many women’s needs, whether as a personal expression, therapy, or in educational campaigns or against violence, to name but a few. Part of this discussion is based on well-known feminist theories on representation and self-representation (e. g. Kuhn, 1985; Pollock, 1990; Mulvey, 1991; Solomon-Godean, 1991; Neumaier, 1995) integrated into some feminist interpretations of Foucault’s models of power/resistance (Bryson, 1988; Sawicki, 1991, McNay, 1992; Bell, 1993). The discussion or relationship between subjectivity, agency and photography is built upon this base, to suggest how and when forms of resistance have occurred or may occur. In order to back up the argument, some uses of self-representation are mentioned throughout the essay as well as the role played by the body in these instances and searches for resistance (as in the work by the body in these instances and searches for resistance (as in the work by Saville and Luchford, 1995/96) and other forms in which women used photography (such as Spence, 1986, 1995; Spence and Solomon, 1995; Greeen, 1995 and Simpson, 1995). Some of the difficulties, risks, implications and responsibilities inherent in the processes of representation are also dealt with and reference is made to the dilemmas involved in the processes of interpretation. The images of Saville and Luchford are discussed in more detail and the issues covered throughout this article are reflected and united in them. Descàrregues PDF Publicat 2010-07-02 Número Núm. 7 (2001): Dones i cinema Secció Miscel·lània Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).