L’histoire de Damocrita dans les Histories d’amour de Plutarque: désordre et transgression ou rétablissement de l’ordre civique? Autors/ores Pauline Schmitt Pantel Université Paris 1, Sorbonne Paraules clau: Damocrita, Plutarque, statut, violence Resum Parmi les “Histoires d’amour” —Erotikai Diegeseis— de Plutarque un récit concerne une femme de Sparte nommée Damocrita. Elle est l’épouse d’un citoyen spartiate, Alkippos, et mère de deux filles. Son époux est contraint à l’exil par les éphores, alors que Damocrita et ses filles sont obligées de rester dans la cité. Elles sont de plus privées de biens et donc, pour les jeunes filles, de la possibilité d’avoir une dot, de se marier, et de procréer des enfants légitimes. Damocrita lors d’une fête religieuse met le feu à un édifice où se trouvent les épouses des magistrats de Sparte. Puis elle tue ses filles et se suicide. Ce récit est ici étudié dans la perspective d’une histoire du genre. Loin de décrire un “fait divers” qui serait dû à la nature violente de Damocrita, il apparaît comme la mise en scène de la résistance d’une épouse de citoyen devant la perte de tout statut, matrimonial, économique et politique. Le désordre n’est pas dans la conduite de cette épouse-mère mais bien dans la conduite de la cité. Descàrregues PDF Publicat 2012-11-05 Número Núm. 18 (2012): Desorden y transgresión en el mundo antiguo Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
