La musica e la pittura in Matilde Salvador. lntroduzione all'opera della compositrice valenzana

Resumen

De Matilde Salvador, castellonenca per nissaga i tradició, l'autora del present assaig dibuixa un perfil artístic del tot original i insòlit que ofereix uns paral·lelismes amb un altre personatge del noucents: Arnold Schoenberg, pare de la dodecafonia, artista de les ruptures que transformen els efectes de la llum, els reflexos del sol i de la lluna, en trets de pinzell com a notes. Com aquest compositor i artista, exiliat en l’Espanya dels anys '30, Matilde Salvador no estima ni comparteix les avantguardes. "Innata i instintiva": així és la música, de la mateixa manera és la pintura de Matilde Salvador on els colors viuen en la claredat de les línees melòdiques com sobre les transparències del vidre, sempre pronts a indicar-ne el fons, la memòria que hi és darrere. Tant la música com la pintura són però molt diferents en aquests dos autors, tanmateix idèntic sembla ser el punt de partida així com la intenció artística. L’inèdit binomi Schoenberg-Salvador marxa efectivament d'una mateixa emotivitat instintiva però expressada per dues vies diferents: Schoenberg obrint el camí a la revolució musical que d'un poble d'artistes i d’intel·lectuals ha fet la historia, Matilde Salvador amb un missatge tonal no manerístic, que mira a les arrels, donant sentit als orígens i certesa a la pròpia terra.