La “Revista de l’Alguer”, creada i dirigida pel lingüista i poeta Rafael Caria (l’Alguer, 1941-2008) —membre corresponent de la Secció Filològica i primer alguerès membre de l’Institut d’Estudis Catalans—, es publicà durant deu anys, entre 1990-1999, pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, dirigit pel mateix Caria.
Aquest anuari científic pluridisciplinari en llengua catalana pensat i fet a l’Alguer, primer amb el subtítol de “Periòdic de cultura dels Països Catalans” —del volum 1 al volum 3— i, més endavant, amb el d’”Anuari acadèmic de cultura catalana” —del volum 4 fins al darrer volum, el 10—, comptà amb la col·laboració d’una setantena llarga d’investigadors catalans, sards i d’altres països d’Europa i d’Amèrica que hi contribuïren amb treballs que abasten vint-i-dos camps científics diferents. El comitè científic estigué format inicialment per Joan Ainaud de Lasarte, Bruno Anatra, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardas, Jordi Carbonell, Enric Casassas, Luisa D’Arienzo, Antoni Ferrando, Ramon Folch i Guillén, Emili Giralt, Giuseppe Grilli, Josep Maria Llompart, Francesco Manconi, Josep Massot i Muntaner, Joan Peana, Vicent Pitarch, Matilde Salvador, Miquel Tarradell, Franca Valsecchi, Francesc Vallverdú, Joan Veny i Pere Verdaguer, al qual s’incorporaren posteriorment, en un moment o altre, August Bover, Renzo Chessa, Ignazio Delogu i Giovanni Lobrano. A més de Rafael Caria, el comitè de redacció comptà, en diferents moments, amb Joaquim Arenas, Andreu Bosch, August Bover, Renzo Chessa, Carles Duarte, Àngels Massip, Maria Pilar Perea, Aldo Sari i Anna Segreti. I el secretariat de redacció amb Giannella Bilardi, Esteve Campus i Filly Chessa, a més d’Annamaria Caria, que s’hi incorporà a partir del volum 3, i de Roberto Pinto, en el darrer volum.
La publicació i distribució de la revista tingué sempre l’ajut del Municipi de l’Alguer i de la Generalitat de Catalunya i, en molts dels seus volums, també del Banco di Sardegna, della Regione Autonoma della Sardegna i de l’Azienda Autonoma di Soggiorno e Turismo di Alghero. La confecció dels índexs —a cura d’Irene Boada i Montagut— amb què s’acompanya aquesta versió digital, ha estat possible gràcies a “Enllaç”: Cercle de Defensa i Difusió de la Llengua i Cultura Catalanes.
Lluint amb orgull al seu llom el nom de la ciutat catalanoparlant de Sardenya, al bell mig de la Mediterrània, la “Revista de l’Alguer” es pot trobar a prop de dues-centes biblioteques —majoritàriament universitàries— de vint-i-tres països d’Europa i d’Amèrica. Ara l’Institut d’Estudis Catalans té el plaer de posar-ne la versió digital a disposició de tots els investigadors d’arreu del món.
August Bover i Font
