Il fronte avanzato della piazzaforte di Alghero nel primo decennio della dominazione sabauda

Abstract

El 1720, com a conseqüència del tractat de l'Haia amb el qual es donava un nou ordre polític territorial a Europa després de la guerra de Successió, Víctor Amadeu II de Savoia esdevenia rei de Sardegnya. La seva primera preocupació fou la de conéixer quines eren les efectives capacitats defensives de l'illa. Com que les tropes espanyoles, com a conclusió del domini castellà a Sardenya, se n'havien endut totes les armes del regne (per tal motiu a l'Alguer només havia quedat que un canó!), l'artilleria fou ben aviat potenciada amb noves peces. Però, per tal d'evitar a les caixes piemonteses despeses massa ingents, pel que fa a les obres d'arquitectura militar, les intervencions es limitaren a l'indispensable. A més, Víctor Amadeu II no era gaire satisfet de la nova possessió: hauria preferit territoris a la Lombardia. Per aquest motiu de totes les obres exteriors de defensa previstes per l'enginyer De Vincenti, es dugueren a terme, en el primer decenni de la dominació savoiana, només el revellí de la Porta a terra.