Energia i territori. Criteris per a un nou equilibri a Catalunya

Resum

La humanitat està a les portes d’una doble crisi energètica i ambiental a causa de la finitud dels combustibles fòssils i de les repercussions del seu ús sobre el clima. Durant els més de 200 anys des de la Revolució Industrial, i gràcies a la seva energia abundant i disponible, els combustibles fòssils han anat adquirint un paper cada cop més decisiu (avui dia el 80 % del sistema energètic humà), alhora que han permès un gran desenvolupament tècnic, econòmic i també poblacional. En la transició vers les energies renovables, cal de nou destinar importants superfícies de territori per captar energia, requeriment que no és necessari en els combustibles fòssils, ja que la captació es va produir fa centenars de milions d’anys; a més, s’han de cobrir necessitats energètiques molt superiors a les de l’època preindustrial, quan les poblacions eren molt menors i les activitats molt menys necessitades d’energia. A Catalunya, on hi ha una elevada població distribuïda de forma molt desequilibrada, una economia desenvolupada i una orografia accidentada, la cobertura d’aquests nous requeriments territorials resulta complexa. L’objectiu d’aquest article és exposar criteris i establir prioritats sobre les necessitats territorials de l’energia i el seu repartiment tot respectant els altres usos i funcions, especialment les ecosistèmiques. Aquests criteris i prioritats emmarquen el projecte «Transició energètica i territori» (TeiT), que el Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) està duent a terme en els darrers anys en col·laboració amb centres d’estudis locals i altres organitzacions.