La Llibertat religiosa en el constitucionalisme espanyol. Les creences dissidents

Autors/ores

  • Federico Vázquez Osuna

Resum

La intolerància religiosa caracteritza el període contemporani espanyol, tret del Sexenni revolucionari (1868-1874), la Segona República (1931-1939) i la monarquia parlamentària actual (Constitució de 1978). Durant el segle XIX van predominar les constitucions doctrinàries que van declarar el catolicisme la religió oficial de l'Estat, al qual obligaven al manteniment del clergat i el culte catòlics, després de les diferents desamortitzacions dels béns eclesiàstics. La dissidència religiosa va ser perseguida i reprimida. Amb la Revolució de 1868 va començar un breu període de llibertat religiosa i a Catalunya van establir-se permanentment les primeres esglésies protestants: assemblees de germans, metodistes, baptistes i l'Església Espanyola Reformada Episcopal (comunió anglicana). Durant bona part del període contemporani, els protestants van viure la segregació i la discriminació per la seva dissidència religiosa. La Constitució de la Segona República va optar pel laïcisme: va declarar que l'Estat no tenia cap religió oficial i va promulgar la llibertat religiosa. La victòria del general Franco a la Guerra Civil va comportar en matèria religiosa novament l'oficialitat del catolicisme i la persecució de la dissidència religiosa. La llibertat religiosa no fou una realitat plena a Espanya fins a la Constitució de 1978.

Descàrregues

Publicat

2013-10-17

Número

Secció

Articles